Es mostren 88953 resultats

■ enemistar

■ enemistar

verb transitiu Fer perdre l’amistat, fer esdevenir enemic pronominal Esdevenir enemic Enemistar-se una persona amb una altra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enemistat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enemistat</title>

Etimologia: del ll. vg. *inimīcĭtas, -ātis, íd., substitut del cl. inimicitia, paral·lel del també ll. vg. amīcĭtas, -ātis ‘amistat’, substitut del cl. amicitia 1a font: s. XIV, Llull
femení Sentiment hostil, aversió mútua entre dues persones. Tenir enemistat amb alguna persona.

■ enemistat

femení Sentiment hostil, aversió mútua entre dues persones Tenir enemistat amb alguna persona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eneolític
| eneolítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eneolític</title>

Partició sil·làbica: e_ne_o_lí_tic
Etimologia: cpt. híbrid del ll. aēneus ‘coure’ i el gr. líthos ‘pedra’
    prehistòria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eneolític.
  2. masculí Fase de la prehistòria que segueix el neolític i que correspon al primer moment de l’ús del metall (coure). Equival al terme calcolític.

■ eneolític
| eneolítica

prehistòria adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eneolític masculí Fase de la prehistòria que segueix el neolític i que correspon al primer moment de l’ús del metall coure Equival al terme calcolític
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ energètic
| energètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">energètic</title>

Etimologia: del gr. energētikós ‘actiu, que opera’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’energia.
  2. adjectiu
    1. Que produeix o dona energia. El sucre és l’aliment energètic per excel·lència.
    2. poder energètic dietètica Relació entre la quantitat de calories que hom pot obtenir d’un aliment i el seu pes.
    3. recursos energètics indústria Recursos naturals d’un país que forneixen l’energia necessària a la indústria.
  3. femení física Ciència que estudia les lleis que regeixen les manifestacions de l’energia basant-se en els principis fonamentals de la termodinàmica i considerant l’energia interna com a funció d’estat.

■ energètic
| energètica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’energia adjectiu Que produeix o dona energia El sucre és l’aliment energètic per excellència poder energètic dietètica Relació entre la quantitat de calories que hom pot obtenir d’un aliment i el seu pes recursos energètics indústria Recursos naturals d’un país que forneixen l’energia necessària a la indústria femení física Ciència que estudia les lleis que regeixen les manifestacions de l’energia basant-se en els principis fonamentals de la termodinàmica i considerant l’energia interna com a funció d’estat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

energetisme


<title type="display">energetisme</title>

masculí filosofia i física Teoria segons la qual totes les propietats de la matèria i àdhuc els fenòmens psíquics són formes especials d’energia que, al seu torn, es poden reduir a una espècie bàsica anomenada energia absoluta.

energetisme

masculí filosofia i física Teoria segons la qual totes les propietats de la matèria i àdhuc els fenòmens psíquics són formes especials d’energia que, al seu torn, es poden reduir a una espècie bàsica anomenada energia absoluta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ energia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">energia</title>

Partició sil·làbica: e_ner_gi_a
Homòfon: anergia
Etimologia: del ll. td. energīa, i aquest, del gr. enérgeia ‘eficàcia, força’, der. de érgon ‘obra’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Potència activa d’un organisme, capacitat d’obrar, de produir un efecte. L’energia muscular. La grip m’ha deixat sense gens d’energia. L’energia d’un medicament.
    2. figuradament L’energia d’una expressió.
    3. física, química i tecnologia Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
    4. captació d’energia fisiologia En els éssers autòtrofs, mètode mitjançant el qual els éssers vius incorporen energia de l’exterior per tal de poder sintetitzar substàncies orgàniques en llur interior.
    5. energia activa electrotècnia Energia corresponent a la potència activa.
    6. energia aparent electrotècnia Energia corresponent a la potència aparent.
    7. energia reactiva electrotècnia Energia corresponent a la potència reactiva.
    8. producció d’energia fisiologia Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.
  2. Capacitat d’algú d’obrar vencent els obstacles, imposant-se als altres, etc. És molt intel·ligent, però no té energia per a defensar les seves opinions.

■ energia

femení Potència activa d’un organisme, capacitat d’obrar, de produir un efecte L’energia muscular La grip m’ha deixat sense gens d’energia L’energia d’un medicament figuradament L’energia d’una expressió física , química i tecnologia Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball captació d’energia fisiologia En els éssers autòtrofs, mètode mitjançant el qual els éssers vius incorporen energia de l’exterior per tal de poder sintetitzar substàncies orgàniques en llur interior energia activa electrotècnia Energia corresponent a la potència activa energia aparent electrotècnia Energia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enèrgic
| enèrgica

■ enèrgic
| enèrgica

adjectiu Que té energia Un àcid enèrgic Un caràcter enèrgic Prendre mesures enèrgiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enèrgicament

■ enèrgicament

adverbi D’una manera enèrgica, amb energia Parlà enèrgicament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enèrgide

enèrgide

masculí citologia Conjunt format per un nucli cellular i el citoplasma que és sota la seva influència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ energitzar

■ energitzar

verb transitiu Comunicar energia
Informació complementària
Traducció