Es mostren 88953 resultats

■ energumen
| energúmena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">energumen</title>

Etimologia: del gr. energoúmenos, íd., participi passiu de energéō ‘obrar, exercir una acció’
    masculí i femení
  1. religió Persona posseïda del dimoni.
  2. per extensió Persona agitada, emportada per un entusiasme excessiu, per una viva passió; fanàtic.

■ energumen
| energúmena

masculí i femení religió Persona posseïda del dimoni per extensió Persona agitada, emportada per un entusiasme excessiu, per una viva passió fanàtic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enervació

■ enervació

femení Acció d’enervar o d’enervar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enervament

■ enervament

masculí Estat del qui està enervat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enervant

■ enervant

adjectiu Que enerva És una calor enervant Una música enervant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enervar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enervar</title>

Etimologia: del ll. enervare, íd. 1a font: s. XX, Oller
    verb
  1. transitiu cirurgia Fer una ablació en un nervi o un grup de nervis innervant una regió del cos.
  2. per extensió
    1. transitiu Fer perdre el nervi, l’energia, el vigor. La forta calor enerva les criatures.
    2. pronominal Perdre el nervi, l’energia, el vigor. S’enerva al vespre, quan li puja la febre.
  3. per extensió
    1. transitiu Fer posar nerviós. Aquest sorollet m’enerva.
    2. pronominal Posar-se nerviós. S’enervava per la manca de puntualitat dels amics.

■ enervar

verb transitiu cirurgia Fer una ablació en un nervi o un grup de nervis innervant una regió del cos per extensió transitiu Fer perdre el nervi, l’energia, el vigor La forta calor enerva les criatures pronominal Perdre el nervi, l’energia, el vigor S’enerva al vespre, quan li puja la febre per extensió transitiu Fer posar nerviós Aquest sorollet m’enerva pronominal Posar-se nerviós S’enervava per la manca de puntualitat dels amics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enervat
| enervada

enervat
| enervada

adjectiu botànica Sense nervis o de nervis poc aparents
Gran Diccionari de la llengua catalana

enervi
| enèrvia

enervi

adjectiu botànica Dit de les fulles sense nervis visibles.

enervi
| enèrvia

adjectiu botànica Dit de les fulles sense nervis visibles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enèsim
| enèsima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enèsim</title>

Etimologia: del nom de la lletra ena i la terminació -èsim, pròpia dels numerals fraccionaris: vigèsim, centèsim, etc
  1. adjectiu
    1. matemàtiques En una sèrie o successió indefinides, dit del terme que ocupa un lloc general indeterminat, designat per la lletra n.
    2. per extensió Dit d’una cosa que ve a afegir-se a moltes altres d’idèntiques. És l’enèsima temptativa infructuosa que fa. T’ho dic per enèsima vegada.
  2. matemàtiques
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en un nombre determinat de parts iguals designat per la lletra n.
    2. masculí Un enèsim, 1/n.
  3. adjectiu matemàtiques Dit d’una potència, arrel, ordre de derivació, etc., indeterminats.

■ enèsim
| enèsima

adjectiu matemàtiques En una sèrie o successió indefinides, dit del terme que ocupa un lloc general indeterminat, designat per la lletra n per extensió Dit d’una cosa que ve a afegir-se a moltes altres d’idèntiques És l’enèsima temptativa infructuosa que fa T’ho dic per enèsima vegada matemàtiques adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en un nombre determinat de parts iguals designat per la lletra n masculí Un enèsim, 1/ n adjectiu matemàtiques Dit d’una potència, arrel, ordre de derivació, etc, indeterminats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfadar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfadar</title>

Etimologia: del cast. enfadar, der. de l’ant. fado, actual hado ‘destí’, d’on ‘disculpar-se amb el destí; abandonar-se, cansar-se’ 1a font: 1565
verb intransitiu i pronominal Enutjar-se. M'he enfadat perquè no me n'heu dit res. No t'enfadis amb ell. No em facis enfadar.

■ enfadar

verb intransitiu i pronominal Enutjar-se M'he enfadat perquè no me n'heu dit res No t'enfadis amb ell No em facis enfadar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfadeïment

■ enfadeïment

masculí Acció d’enfadeir o d’enfadeir-se l’efecte
Traducció