Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ enfeinegassat

| enfeinegassada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfeinegassat</title>

Partició sil·làbica: en_fei_ne_gas_sat
Etimologia: de feina

adjectiu Enfeinassat.

■ enfeinegassat

| enfeinegassada

adjectiu Enfeinassat

■ enfeixador

| enfeixadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfeixador</title>

Partició sil·làbica: en_fei_xa_dor
Etimologia: de enfeixar

masculí i femení Persona que enfeixa.

■ enfeixador

| enfeixadora

masculí i femení Persona que enfeixa

■ enfeixar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfeixar</title>

Partició sil·làbica: en_fei_xar
Homòfon: enfaixar
Etimologia: de feix

verb transitiu Disposar la llenya, etc., en un feix o en feixos.

■ enfeixar

verb transitiu Disposar la llenya, etc, en un feix o en feixos

■ enfelar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfelar-se</title>

verb pronominal ramaderia Emmalaltir del fetge un animal, especialment una ovella o una cabra.

■ enfelar-se

verb pronominal ramaderia Emmalaltir del fetge un animal, especialment una ovella o una cabra

■ enfelloniment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfelloniment</title>

Etimologia: de enfellonir

masculí

1. Acció d’enfellonir o d’enfellonir-se;
2. l’efecte.
Estat del qui està enfellonit.

■ enfelloniment

masculí Acció d’enfellonir o d’enfellonir-se l’efecte Estat del qui està enfellonit

■ enfellonir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfellonir</title>

Etimologia: de felló 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Enutjar algú fortament, excitar-li la ira.
pronominal Enutjar-se fortament; aïrar-se.

■ enfellonir

verb transitiu Enutjar algú fortament, excitar-li la ira pronominal Enutjar-se fortament aïrar-se

■ enfeltrament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfeltrament</title>

Etimologia: de enfeltrar

masculí indústria tèxtil Operació de produir l’enfeltre en les teles de llana o en la llana en floca.

■ enfeltrament

masculí indústria tèxtil Operació de produir l’enfeltre en les teles de llana o en la llana en floca

■ enfeltrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfeltrar</title>

Etimologia: de feltre 1a font: s. XV, Cauliach

verb

transitiu

indústria tèxtil

Produir l’enfeltre en un teixit de llana.
Obtenir l’efecte d’encongiment permanent (de fibres, fils i teixits de llana).

■ enfeltrar

verb transitiu indústria tèxtil Produir l’enfeltre en un teixit de llana Obtenir l’efecte d’encongiment permanent de fibres, fils i teixits de llana

■ enfeltre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfeltre</title>

Etimologia: de enfeltrar

masculí

indústria tèxtil

Atapeïment produït en una porció de llana en floca o en un teixit de llana mullant-lo.
plural Part de la llana curta i endurida que correspon al ventre de les ovelles.

■ enfeltre

masculí indústria tèxtil Atapeïment produït en una porció de llana en floca o en un teixit de llana mullant-lo plural Part de la llana curta i endurida que correspon al ventre de les ovelles

■ enfereir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfereir-se</title>

Partició sil·làbica: en_fe_re_ir-se
Etimologia: de fer³ 1a font: s. XIV, Eiximenis

verb pronominal Esdevenir feroç.

■ enfereir-se

verb pronominal Esdevenir feroç