Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ enferestir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferestir</title>

Etimologia: de ferest 1a font: s. XX, V. Català

verb

transitiu Fer tornar ferest (algú). La duresa dels seus primers anys la van enferestir.
pronominal Esdevenir ferest.

■ enferestir

verb transitiu Fer tornar ferest algú La duresa dels seus primers anys la van enferestir pronominal Esdevenir ferest

■ enferidura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferidura</title>

Etimologia: de enferir

femení pesca Nus amb què hom lliga un esquer a la llinya o bé als braçols de la mare del palangre.

■ enferidura

femení pesca Nus amb què hom lliga un esquer a la llinya o bé als braçols de la mare del palangre

■ enferir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferir</title>

Etimologia: probablement del ll. infērre ‘portar en algun lloc; formular’

verb

transitiu

construcció naval Presentar una contra l’altra dues peces que hom vol unir.
marina, marítim Ajuntar la cadena amb l’àncora mitjançant un grilló.
marina, marítim Fer ferma una vela.
pesca Lligar un ham a un braçol, pèl de cuca, etc.

■ enferir

verb transitiu construcció naval Presentar una contra l’altra dues peces que hom vol unir marina, marítim Ajuntar la cadena amb l’àncora mitjançant un grilló marina, marítim Fer ferma una vela pesca Lligar un ham a un braçol, pèl de cuca, etc

■ enferotgir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferotgir-se</title>

Etimologia: de ferotge 1a font: 1917, DOrt.

verb pronominal Enfereir-se.

■ enferotgir-se

verb pronominal Enfereir-se

■ enferrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferrar</title>

Etimologia: de ferro 1a font: 1444

verb transitiu Enferrissar.

■ enferrar

verb transitiu Enferrissar

■ enferrissar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferrissar</title>

Etimologia: de ferro 1a font: 1490, Tirant

verb transitiu Travessar (algú) amb el ferro d’una arma.

■ enferrissar

verb transitiu Travessar algú amb el ferro d’una arma

■ enferritjament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferritjament</title>

Etimologia: de enferritjar-se

masculí

tecnologia

Acció d’enferritjar-se;
l’efecte.

■ enferritjament

masculí tecnologia Acció d’enferritjar-se l’efecte

■ enferritjar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferritjar-se</title>

Etimologia: de ferritja

verb pronominal tecnologia Restar travades dues peces, l’una dintre l’altra, o un mecanisme per acció de la pols o perquè s’ha rovellat.

■ enferritjar-se

verb pronominal tecnologia Restar travades dues peces, l’una dintre l’altra, o un mecanisme per acció de la pols o perquè s’ha rovellat

■ enfervoriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfervoriment</title>

Etimologia: de enfervorir

masculí

Acció d’enfervorir o d’enfervorir-se;
l’efecte.

■ enfervoriment

masculí Acció d’enfervorir o d’enfervorir-se l’efecte

■ enfervorir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfervorir</title>

Etimologia: de fervor

verb

transitiu Infondre fervor.
pronominal S’havia enfervorit tant, que no sentia res del que li dèiem.

■ enfervorir

verb transitiu Infondre fervor pronominal S’havia enfervorit tant, que no sentia res del que li dèiem