Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ enfervorir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfervorir</title>

Etimologia: de fervor

verb

transitiu Infondre fervor.
pronominal S’havia enfervorit tant, que no sentia res del que li dèiem.

■ enfervorir

verb transitiu Infondre fervor pronominal S’havia enfervorit tant, que no sentia res del que li dèiem

■ enfetgegar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfetgegar</title>

Etimologia: de fetge

verb

transitiu Afetgegar.
pronominal Afartar-se.

■ enfetgegar

verb transitiu Afetgegar pronominal Afartar-se

■ enfeudar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfeudar</title>

Partició sil·làbica: en_feu_dar
Etimologia: de feu 1a font: s. XIV, Pere III

verb transitiu història Infeudar.

■ enfeudar

verb transitiu història Infeudar

■ enfigar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfigar-se</title>

Etimologia: de figa

verb

pronominal

vulgarment Sentir una forta atracció sexual per una dona.
per extensió Embadalir-se a causa d’una dona.

■ enfigar-se

verb pronominal vulgarment Sentir una forta atracció sexual per una dona per extensió Embadalir-se a causa d’una dona

■ enfigassament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfigassament</title>

Etimologia: de enfigassar

masculí

Acció d’enfigassar o d’enfigassar-se;
l’efecte.

■ enfigassament

masculí Acció d’enfigassar o d’enfigassar-se l’efecte

■ enfigassar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfigassar</title>

Etimologia: de figa

verb

transitiu Embrutar amb una cosa espessa i enganxosa.
pronominal No toquis el seu, que t’enfigassaràs.

■ enfigassar

verb transitiu Embrutar amb una cosa espessa i enganxosa pronominal No toquis el seu, que t’enfigassaràs

■ enfigassós

| enfigassosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfigassós</title>

Etimologia: de enfigassar

adjectiu Que enfigassa; apegalós.

■ enfigassós

| enfigassosa

adjectiu Que enfigassa apegalós

■ enfila

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfila</title>

Etimologia: de enfilar

femení

Escudeller, prestatge.
pesca Xarxa gran, tan ampla com el riu, per a aturar el peix i pescar-lo.

■ enfila

femení Escudeller, prestatge pesca Xarxa gran, tan ampla com el riu, per a aturar el peix i pescar-lo

■ enfilació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfilació</title>

Partició sil·làbica: en_fi_la_ci_ó
Etimologia: de enfilar

femení

1. Acció d’enfilar;
2. l’efecte.
Punt de vista del relleu de la costa, que serveix al pescador com a guia per a orientar-se en la situació de la barca en el mar.

■ enfilació

femení Acció d’enfilar l’efecte Punt de vista del relleu de la costa, que serveix al pescador com a guia per a orientar-se en la situació de la barca en el mar

■ enfilada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfilada</title>

Etimologia: de enfilar

femení

1. Acció d’enfilar;
2. l’efecte.
Conjunt de coses enfilades.

■ enfilada

femení Acció d’enfilar l’efecte Conjunt de coses enfilades