Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ enferotgir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferotgir-se</title>

Etimologia: de ferotge 1a font: 1917, DOrt.

verb pronominal Enfereir-se.

■ enferotgir-se

verb pronominal Enfereir-se

■ enferrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferrar</title>

Etimologia: de ferro 1a font: 1444

verb transitiu Enferrissar.

■ enferrar

verb transitiu Enferrissar

■ enferrissar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferrissar</title>

Etimologia: de ferro 1a font: 1490, Tirant

verb transitiu Travessar (algú) amb el ferro d’una arma.

■ enferrissar

verb transitiu Travessar algú amb el ferro d’una arma

■ enferritjament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferritjament</title>

Etimologia: de enferritjar-se

masculí

tecnologia

Acció d’enferritjar-se;
l’efecte.

■ enferritjament

masculí tecnologia Acció d’enferritjar-se l’efecte

■ enferritjar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enferritjar-se</title>

Etimologia: de ferritja

verb pronominal tecnologia Restar travades dues peces, l’una dintre l’altra, o un mecanisme per acció de la pols o perquè s’ha rovellat.

■ enferritjar-se

verb pronominal tecnologia Restar travades dues peces, l’una dintre l’altra, o un mecanisme per acció de la pols o perquè s’ha rovellat

■ enfervoriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfervoriment</title>

Etimologia: de enfervorir

masculí

Acció d’enfervorir o d’enfervorir-se;
l’efecte.

■ enfervoriment

masculí Acció d’enfervorir o d’enfervorir-se l’efecte

■ enfervorir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfervorir</title>

Etimologia: de fervor

verb

transitiu Infondre fervor.
pronominal S’havia enfervorit tant, que no sentia res del que li dèiem.

■ enfervorir

verb transitiu Infondre fervor pronominal S’havia enfervorit tant, que no sentia res del que li dèiem

■ enfetgegar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfetgegar</title>

Etimologia: de fetge

verb

transitiu Afetgegar.
pronominal Afartar-se.

■ enfetgegar

verb transitiu Afetgegar pronominal Afartar-se

■ enfeudar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfeudar</title>

Partició sil·làbica: en_feu_dar
Etimologia: de feu 1a font: s. XIV, Pere III

verb transitiu història Infeudar.

■ enfeudar

verb transitiu història Infeudar

■ enfigar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfigar-se</title>

Etimologia: de figa

verb

pronominal

vulgarment Sentir una forta atracció sexual per una dona.
per extensió Embadalir-se a causa d’una dona.

■ enfigar-se

verb pronominal vulgarment Sentir una forta atracció sexual per una dona per extensió Embadalir-se a causa d’una dona

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ enferotgir-se

■ enferrar

■ enferrissar

■ enferritjament

■ enferritjar-se

■ enfervoriment

■ enfervorir

■ enfetgegar

■ enfeudar

■ enfigar-se

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia