Es mostren 88939 resultats

■ enfilador1
| enfiladora

■ enfilador1
| enfiladora

masculí i femení Persona que enfila Persona que s’enfila oficis manuals En la indústria surera, operari que s’enfila a dalt de les sureres per arrencar el suro adjectiu Que enfila o serveix per a enfilar Clavava les matrius dels rebuts en una agulla enfiladora Vegeu també enfilador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfilador2
| enfiladora

■ enfilador2
| enfiladora

adjectiu Susceptible d’ésser enfilat Aquestes perles no són enfiladores tenen el forat massa petit Vegeu també enfilador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfilall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfilall</title>

Etimologia: de enfilar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. Conjunt de les coses enfilades en un fil, una corda, etc. Venia del riu amb un enfilall de peixos a la mà. Un enfilall de perles.
  2. figuradament Sèrie de coses que venen l’una darrere l’altra sense interrupció. Aquest mes hi ha un enfilall de festes. Un enfilall de disbarats, de mentides.

■ enfilall

masculí Conjunt de les coses enfilades en un fil, una corda, etc Venia del riu amb un enfilall de peixos a la mà Un enfilall de perles figuradament Sèrie de coses que venen l’una darrere l’altra sense interrupció Aquest mes hi ha un enfilall de festes Un enfilall de disbarats, de mentides
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfilant

■ enfilant

adjectiu heràldica Dit d’una peça o figura allargada que travessa una corona o un anellet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfilar</title>

Etimologia: de fil 1a font: 1575, DPou.
    verb
    1. transitiu Fer passar un fil, un cordill, etc., pel forat d’alguna cosa, especialment d’una agulla de cosir.
    2. transitiu Travessar algunes coses amb un fil, un cordill, etc., que les ha de mantenir unides. Enfilava perles per fer un collaret.
    3. transitiu Traspassar algú o alguna cosa amb una arma o una eina punxeguda. Enfilar algú amb la baioneta. Enfilar tres pollastres amb l’ast.
    4. transitiu Lligar diverses coses disposant-les en fila. Enfila els gotims de raïms i els podrem penjar.
    5. transitiu figuradament Agafar tot dret un camí. Enfilarem el carrer Major. Enfileu la carretera i hi arribareu abans.
    6. transitiu Fer coincidir (dues o més coses) observant-les des d’un punt de vista situat en el mateix pla vertical que elles.
    7. intransitiu figuradament Enfilar pel camí. Enfilàvem costa amunt.
    8. cadascú per on l’enfila (o les enfila) Comentari amb què s’indica la diversitat de parers, de manera de veure les coses, que es troba sempre entre diferents persones.
    9. enfilar-la (o enfilar-les) Anar-se’n, dirigir-se de dret en un sentit determinat. Les enfilo cap a Barcelona.
    10. enfilar l’agulla figuradament Encetar un tema de conversació.
  2. pronominal
    1. Pujar valent-se alhora dels peus i de les mans. S’ha enfilat en un pi. S’enfilava penya amunt. Enfilar-se en un tamboret.
    2. Pujar, una planta, arrapant-se o entortolligant-se al tronc d’un arbre, un aspre, una paret, etc. El lligabosc s’enfilava pels troncs de les alzines.
    3. per extensió Pujar, especialment amb esforç. S’enfila pel pendent xiulant, com si no li costés.
    4. figuradament Amb baixeses i adulacions s’ha anat enfilant, i avui ja ocupa un càrrec dels més importants.
    5. figuradament Irritar-se molt, prendre un gran enuig. Quan discuteix, s’enfila, s’enfila, i ni ell mateix no sap el que es diu.

■ enfilar

verb transitiu Fer passar un fil, un cordill, etc, pel forat d’alguna cosa, especialment d’una agulla de cosir transitiu Travessar algunes coses amb un fil, un cordill, etc, que les ha de mantenir unides Enfilava perles per fer un collaret transitiu Traspassar algú o alguna cosa amb una arma o una eina punxeguda Enfilar algú amb la baioneta Enfilar tres pollastres amb l’ast transitiu Lligar diverses coses disposant-les en fila Enfila els gotims de raïms i els podrem penjar transitiu figuradament Agafar tot dret un camí Enfilarem el carrer Major Enfileu la carretera i hi arribareu abans…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfillat
| enfillada

■ enfillat
| enfillada

adjectiu Emmainadat Cap pare enfillat no mor enfitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfilosada

■ enfilosada

femení indústria tèxtil Encerrosada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfilosar

■ enfilosar

verb transitiu indústria tèxtil Encerrosar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfinestrat
| enfinestrada

■ enfinestrat
| enfinestrada

adjectiu Guarnit de finestres Un cloquer enfinestrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enfistular

■ enfistular

verb patologia transitiu Produir una fístula pronominal Convertir-se en fístula, especialment una nafra
Informació complementària
Traducció