Diccionari - GDLC | diccionari.cat

transitiu i pronominal Enfarfegar.
transitiu Apagar (el foc) acumulant matèries que el priven d’airejar-se.
transitiu Privar de ventilació (un espai) per excés de persones o coses acumulades.
pronominal Acalorar-se, posar-se nerviós.

verb transitiu i pronominal Enfarfegar transitiu Apagar el foc acumulant matèries que el priven d’airejar-se transitiu Privar de ventilació un espai per excés de persones o coses acumulades pronominal Acalorar-se, posar-se nerviós

■ enforfollar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enforfollar</title>

Compareu: enfarfollar-se
Etimologia: de forfollar

verb transitiu Encabir alguna cosa en una butxaca, bossa, etc., on es barreja entre altres coses que ja hi són entaforades.

■ enforfollar

verb transitiu Encabir alguna cosa en una butxaca, bossa, etc, on es barreja entre altres coses que ja hi són entaforades

■ enforinyar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enforinyar</title>

Etimologia: deriv. i alteració de furinar, mallorquinisme der. de furó

verb transitiu i pronominal dialectal Entaforar.

■ enforinyar

verb transitiu i pronominal dialectal Entaforar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ enforat | enforada

■ enforat | enforada

■ enforatar

■ enforcada

■ enforcadura

■ enforcall

■ enforcar1

■ enforcar2

■ enforfoguir

■ enforfollar

■ enforinyar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ enforat

| enforada

■ enforat

| enforada

■ enforcar¹

■ enforcar²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia