Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ enfundar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfundar</title>

Etimologia: de funda

verb

transitiu

Posar (una cosa) dins una funda. Enfunda la pistola.
Posar la funda (a una cosa). Enfundar uns mobles perquè no s’embrutin.

■ enfundar

verb transitiu Posar una cosa dins una funda Enfunda la pistola Posar la funda a una cosa Enfundar uns mobles perquè no s’embrutin

■ enfundar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfundar-se</title>

verb pronominal Lliurar-se a la consideració d’alguna cosa encaparrant-s’hi, fer-ne massa cas. Es complica la vida enfundant-se en qüestions insolubles.

■ enfundar-se

verb pronominal Lliurar-se a la consideració d’alguna cosa encaparrant-s’hi, fer-ne massa cas Es complica la vida enfundant-se en qüestions insolubles

■ enfuriament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfuriament</title>

Partició sil·làbica: en_fu_ri_a_ment
Etimologia: de enfuriar

masculí

Acció d’enfuriar o d’enfuriar-se;
l’efecte.

■ enfuriament

masculí Acció d’enfuriar o d’enfuriar-se l’efecte

■ enfuriar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfuriar</title>

Partició sil·làbica: en_fu_ri_ar
Etimologia: de fúria 1a font: s. XVII

verb

transitiu Provocar la fúria, el furor.
pronominal Esdevenir furiós.

■ enfuriar

verb transitiu Provocar la fúria, el furor pronominal Esdevenir furiós

enfuriat

| enfuriada

<title type="display">enfuriat</title>

Partició sil·làbica: en_fu_ri_at
Etimologia: de fúria

adjectiu Ple de furor.

enfuriat

| enfuriada

adjectiu Ple de furor

■ enfuriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfuriment</title>

Etimologia: de enfurir

masculí enfuriament.

■ enfuriment

masculí enfuriament

■ enfurir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfurir</title>

Etimologia: calc del cast. enfurecer, per enfuriar i enfurismar 1a font: c. 1928

verb transitiu i pronominal Enfuriar.

■ enfurir

verb transitiu i pronominal Enfuriar

■ enfurismar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enfurismar</title>

Etimologia: encreuament de la base de fúria i ll. fŭrĕre amb entusiasmar 1a font: 1803, DEst.

verb transitiu i pronominal Irritar¹ 1.

■ enfurismar

verb transitiu i pronominal Irritar 1 1

enfurismat

| enfurismada

<title type="display">enfurismat</title>

Etimologia: de enfurismar 1a font: 1803, DEst.

adjectiu

Enfuriat.
heràldica Dit del gat rampant.

enfurismat

| enfurismada

adjectiu Enfuriat heràldica Dit del gat rampant

enfurit

| enfurida

<title type="display">enfurit</title>

Etimologia: de enfurir

adjectiu Enfuriat.

enfurit

| enfurida

adjectiu Enfuriat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ enfundar

■ enfundar-se

■ enfuriament

■ enfuriar

enfuriat | enfuriada

enfuriat | enfuriada

■ enfuriment

■ enfurir

■ enfurismar

enfurismat | enfurismada

enfurismat | enfurismada

enfurit | enfurida

enfurit | enfurida

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

enfuriat

| enfuriada

enfuriat

| enfuriada

enfurismat

| enfurismada

enfurismat

| enfurismada

enfurit

| enfurida

enfurit

| enfurida

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia