Es mostren 88939 resultats

■ enharmonia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enharmonia</title>

Partició sil·làbica: en_har_mo_ni_a
Etimologia: de harmonia
    femení música
  1. Relació existent en el sistema temperat entre dos sons musicals de nom diferent però molt pròxims, com el fa diesi i el sol bemoll.
  2. En la música grega antiga, gènere melòdic en el qual intervenia el quart de to.

■ enharmonia

femení música Relació existent en el sistema temperat entre dos sons musicals de nom diferent però molt pròxims, com el fa diesi i el sol bemoll En la música grega antiga, gènere melòdic en el qual intervenia el quart de to
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enharmònic
| enharmònica

■ enharmònic
| enharmònica

adjectiu música Relatiu o pertanyent a l’enharmonia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enherbament

■ enherbament

masculí Acció d’enherbar o d’enherbar-se l’efecte agricultura Tècnica de conreu que hom aplica a algunes espècies fruiteres i que consisteix a cobrir d’herba els terrenys, espontània o bé conreada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enherbar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enherbar</title>

Etimologia: de herba 1a font: 1451
    verb
    1. transitiu Cobrir o omplir d’herba. Queda un tros de jardí per enherbar.
    2. pronominal Aquest turó s’ha enherbat.
  2. transitiu història Untar una arma amb suc d’herbes metzinoses per fer mortífera la ferida.

■ enherbar

verb transitiu Cobrir o omplir d’herba Queda un tros de jardí per enherbar pronominal Aquest turó s’ha enherbat transitiu història Untar una arma amb suc d’herbes metzinoses per fer mortífera la ferida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enhidre
| enhidra

■ enhidre
| enhidra

cristallografia adjectiu Dit dels cristalls que tenen aigua dins una cavitat masculí Calcedònia que té aigua inclosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enhorabona

■ enhorabona

femení Felicitació Donar l’enhorabona a algú per un succés faust
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enigma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enigma</title>

Etimologia: del ll. aenigma, -ătis, i aquest, del gr. aínigma ‘frase equívoca’, der. de ainíttomai ‘parlar obscurament, insinuar’, i aquest, de aĩnos ‘faula, apòleg’ 1a font: 1487
    masculí
  1. Dita de sentit obscur i inexplicable.
  2. per extensió Persona o cosa difícil de definir, d’explicar, de conèixer a fons, etc.

■ enigma

masculí Dita de sentit obscur i inexplicable per extensió Persona o cosa difícil de definir, d’explicar, de conèixer a fons, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enigmàtic
| enigmàtica

■ enigmàtic
| enigmàtica

adjectiu Que enclou un enigma Un discurs enigmàtic Paraules enigmàtiques per extensió Un personatge enigmàtic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enigmàticament

■ enigmàticament

adverbi D’una manera enigmàtica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enigmatista

■ enigmatista

masculí i femení Persona que parla amb enigmes