<title type="display">airet</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ai_ret
Body
masculí Vent suau; airina.
Es mostren 88953 resultats
■
airina
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">airina</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ai_ri_na
Etimologia: de aire
Etimologia: de aire
Body
femení Ventet suau.
■
airina
femení Ventet suau
■
airívol
| airívola
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">airívol</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ai_rí_vol
Etimologia: de aire
Etimologia: de aire
Body
-
adjectiu
- Elevat, exposat als vents.
- Airós, de bon aire, graciós.
■
airívol
| airívola
adjectiu Elevat, exposat als vents Airós, de bon aire, graciós
■
airós
| airosa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">airós</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ai_rós
Etimologia: de aire 1a font: 1653, DTo.
Etimologia: de aire 1a font: 1653, DTo.
Body
-
adjectiu
- En què fa molt d’aire (dit del temps, d’un indret). Ha fet una tarda molt airosa. És un pati, un cim, molt airós.
-
- De bon aire. Per l’edat que té, és una nena molt airosa.
- per extensió Una cúpula, una pilastra, airosa.
- sortir airós de figuradament Reeixir amb lluïment, amb honor, en un afer.
■
airós
| airosa
adjectiu En què fa molt d’aire dit del temps, d’un indret Ha fet una tarda molt airosa És un pati, un cim, molt airós De bon aire Per l’edat que té, és una nena molt airosa per extensió Una cúpula, una pilastra, airosa sortir airós de figuradament Reeixir amb lluïment, amb honor, en un afer
■
airosament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">airosament</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ai_ro_sa_ment
Etimologia: de airós
Etimologia: de airós
Body
adverbi D’una manera airosa. Se’n va sortir airosament.
■
airosament
adverbi D’una manera airosa Se’n va sortir airosament
■
airositat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">airositat</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ai_ro_si_tat
Etimologia: de airós
Etimologia: de airós
Body
-
femení
- Gràcia, elegància en el caminar.
- Manera airosa de parlar.
■
airositat
femení Gràcia, elegància en el caminar Manera airosa de parlar
■
aital
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aital</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ai_tal
Etimologia: variant ant. de tal, amb la partícula ai-, del ll. eccum (cf. així)
Etimologia: variant ant. de tal, amb la partícula ai-, del ll. eccum (cf. així)
Body
adjectiu antigament Tal.
■
aital
adjectiu antigament Tal
aitambé
<title type="display">aitambé</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ai_tam_bé
Etimologia: de aitant i també, amb la partícula ai- del mateix origen que en així (v. aquest mot) 1a font: s. XII, Hom.
Etimologia: de aitant i també, amb la partícula ai- del mateix origen que en així (v. aquest mot) 1a font: s. XII, Hom.
Body
adverbi antigament També.
aitambé
adverbi antigament També
aitampoc
<title type="display">aitampoc</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ai_tam_poc
Etimologia: de aitant i poc (v. aitambé) 1a font: s. XIV, Metge
Etimologia: de aitant i poc (v. aitambé) 1a font: s. XIV, Metge
Body
adverbi antigament Tampoc.
aitampoc
adverbi antigament Tampoc
aitan
<title type="display">aitan</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ai_tan
Homòfon: aitant
Etimologia: variant ant. de tan1 (v. aital)
Homòfon: aitant
Etimologia: variant ant. de tan1 (v. aital)
Body
adverbi antigament Tan.
aitan
adverbi antigament Tan