Es mostren 88939 resultats

■ enjudiciament

■ enjudiciament

masculí dret processal Acció d’enjudiciar Instrucció legal d’un afer litigiós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjudiciar

■ enjudiciar

verb transitiu dret processal Sotmetre algú a procediment judicial Instruir una causa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjullar

■ enjullar

verb patologia transitiu Emmetzinar amb blat que porta barrejada llavor de jull pronominal Aquella família s’ha enjullat en menjar el blat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjuncar

■ enjuncar

verb transitiu i pronominal enjoncar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enjús

■ enjús

adverbi antigament avall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlacrar

■ enlacrar

verb transitiu lacrar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlairament

■ enlairament

masculí Acció d’enlairar o d’enlairar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlairar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enlairar</title>

Partició sil·làbica: en_lai_rar
Compareu: envolar-se
Etimologia: de enlaire 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
    1. transitiu Alçar enlaire.
    2. pronominal En escapar-li de les mans, el globus anà enlairant-se a poc a poc.
  2. figuradament
    1. transitiu Elevar, exaltar, algú, l’esperit o una facultat espiritual, un sentiment.
    2. pronominal Va enlairant-se més i més: qualsevol dia el faran president. Amb aquestes lectures edificants, l’esperit s’enlaira.
  3. transitiu figuradament Exalçar, enaltir.

■ enlairar

verb transitiu Alçar enlaire pronominal En escapar-li de les mans, el globus anà enlairant-se a poc a poc figuradament transitiu Elevar, exaltar, algú, l’esperit o una facultat espiritual, un sentiment pronominal Va enlairant-se més i més qualsevol dia el faran president Amb aquestes lectures edificants, l’esperit s’enlaira transitiu figuradament Exalçar, enaltir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlairat
| enlairada

■ enlairat
| enlairada

adjectiu Molt enlaire Un castell enlairat figuradament Un enteniment clar i enlairat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enlaire</title>

Partició sil·làbica: en_lai_re
Etimologia: de aire 1a font: c. 1900, Verdaguer
    adverbi
  1. A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire. Els còndors són els ocells que volen més enlaire.
  2. figuradament Pendent, en suspens, sense resoldre. No sé pas com anirà la cosa: tot és encara enlaire. Xerren i xerren, però sempre deixen les qüestions fonamentals enlaire.

■ enlaire

adverbi A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l’aire Els còndors són els ocells que volen més enlaire figuradament Pendent, en suspens, sense resoldre No sé pas com anirà la cosa tot és encara enlaire Xerren i xerren, però sempre deixen les qüestions fonamentals enlaire
Informació complementària
Traducció