Es mostren 88940 resultats

■ enllaunat
| enllaunada

■ enllaunat
| enllaunada

adjectiu Dit de la cosa que és en llauna o llaunes masculí Llauna o llaunes amb què és enllaunada una cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enllefernament

■ enllefernament

masculí Acció d’enllefernar o d’enllefernar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enllefernar

■ enllefernar

verb transitiu Embrutar de greix pronominal Va enllefernar-se tota la brusa de sagí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enllefiscament

■ enllefiscament

masculí Acció d’enllefiscar o d’enllefiscar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enllefiscar

■ enllefiscar

verb transitiu Embrutar amb una substància llefiscosa pronominal No ho fregeixis més ací, que les parets s’enllefisquen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlleganyar-se

■ enlleganyar-se

verb pronominal Omplir-se de lleganyes Cobrir-se, el cel, totalment o parcialment de lleganys Feia un dia molt clar, però ara el cel va enlleganyant-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlleïdor
| enlleïdora

■ enlleïdor
| enlleïdora

adjectiu Que fa enlleir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlleïment

■ enlleïment

masculí Estat del qui està enlleït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enlleir-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enlleir-se</title>

Partició sil·làbica: en_lle_ir-se
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *inlaedĕre, recomposició del ll. illīdĕre ‘picar, esclafar’, der. del ll. laedĕre ‘ferir’ 1a font: c. 1880
verb pronominal Consumir-se, decandir-se. Sempre a casa t’enlleiràs.

■ enlleir-se

verb pronominal Consumir-se, decandir-se Sempre a casa t’enlleiràs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enllepissada

■ enllepissada

femení Acció d’enllepissar l’efecte
Traducció