Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ enllustrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enllustrar</title>

Etimologia: de llustre¹ 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu Donar llustre. El mirall és molt brut: hem d’enllustrar-lo.
pronominal Mai no t’enllustres les sabates.

■ enllustrar

verb transitiu Donar llustre El mirall és molt brut hem d’enllustrar-lo pronominal Mai no t’enllustres les sabates

■ enllustrar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enllustrar-se</title>

Etimologia: v. enllustrar¹

verb pronominal Començar de fer-se fosc; vesprejar.

■ enllustrar-se

verb pronominal Començar de fer-se fosc vesprejar

■ enmig

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enmig</title>

Etimologia: de en² i mig 1a font: s. XIV, Llull

enmig de

locució prepositiva

Indica situació dins una munió o un ajust de persones o coses. Al metro, enmig de tanta gent, em vaig sentir encara més sol. L’olla és enmig dels altres atuells.
Indica coexistència o coincidència amb un conjunt de coses dissemblants. Enmig d’aquests dies de tristesa, hi ha hagut també moments d’alegria. Enmig de la gatzara general, ell restà tota l’estona silenciós i moix.

■ enmig

Mot emprat en l’expressió enmig de locució prepositiva Indica situació dins una munió o un ajust de persones o coses Al metro, enmig de tanta gent, em vaig sentir encara més sol L’olla és enmig dels altres atuells Indica coexistència o coincidència amb un conjunt de coses dissemblants Enmig d’aquests dies de tristesa, hi ha hagut també moments d’alegria Enmig de la gatzara general, ell restà tota l’estona silenciós i moix

■ ennassat

| ennassada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennassat</title>

Etimologia: de nas 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

Tapat de nas.
veu ennassada Veu del qui té el nas tapat.

■ ennassat

| ennassada

adjectiu Tapat de nas veu ennassada Veu del qui té el nas tapat

■ ennavegar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennavegar-se</title>

Etimologia: de navegar

verb pronominal engolfar-se 2. S’ennavegaren per l’oceà desconegut. Jo de tu no m’ennavegaria en una empresa tan arriscada!

■ ennavegar-se

verb pronominal engolfar-se 2 S’ennavegaren per l’oceà desconegut Jo de tu no m’ennavegaria en una empresa tan arriscada

■ enne-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enne-</title>

Forma prefixada del mot grec ennéa, que significa ‘nou’ (9). Ex.: enneandre.

■ enne-

Forma prefixada del mot grec ennéa , que significa ‘nou’ 9 Ex enneandre

■ ennea-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennea-</title>

Forma prefixada del mot grec ennéa, que significa ‘nou’ (9). Ex.: enneàgon, enneaèdric, enneasíl·lab.

■ ennea-

Forma prefixada del mot grec ennéa , que significa ‘nou’ 9 Ex enneàgon, enneaèdric, enneasíllab

ennèade

<title type="display">ennèade</title>

Partició sil·làbica: en_nè_a_de

femení Conjunt de nou elements.

ennèade

femení Conjunt de nou elements

■ enneàgon

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enneàgon</title>

Partició sil·làbica: en_ne_à_gon

masculí geometria Polígon de nou angles i, per tant, de nou costats.

■ enneàgon

masculí geometria Polígon de nou angles i, per tant, de nou costats

enneagonal

<title type="display">enneagonal</title>

Partició sil·làbica: en_ne_a_go_nal

adjectiu

geometria

Relatiu o pertanyent a l’enneàgon.
Que té nou angles.
Que té per base un enneàgon.

enneagonal

adjectiu geometria Relatiu o pertanyent a l’enneàgon Que té nou angles Que té per base un enneàgon