Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

enneagonal

<title type="display">enneagonal</title>

Partició sil·làbica: en_ne_a_go_nal

adjectiu

geometria

Relatiu o pertanyent a l’enneàgon.
Que té nou angles.
Que té per base un enneàgon.

enneagonal

adjectiu geometria Relatiu o pertanyent a l’enneàgon Que té nou angles Que té per base un enneàgon

■ enneasíl·lab

| enneasíl·laba

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enneasíl·lab</title>

Partició sil·làbica: en_ne_a_síl_lab
Etimologia: del gr. enneasýllabos, íd.

adjectiu Que té nou síl·labes.
masculí mètrica Vers de nou síl·labes.

■ enneasíl·lab

| enneasíl·laba

adjectiu Que té nou síllabes masculí mètrica Vers de nou síllabes

■ enneasil·làbic

| enneasil·làbica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enneasil·làbic</title>

Partició sil·làbica: en_ne_a_sil_là_bic
Etimologia: de enneasíl·lab

adjectiu mètrica Enneasíl·lab.

■ enneasil·làbic

| enneasil·làbica

adjectiu mètrica Enneasíllab

■ ennegridor

| ennegridora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennegridor</title>

Etimologia: de ennegrir

adjectiu Que ennegreix.

■ ennegridor

| ennegridora

adjectiu Que ennegreix

■ ennegriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennegriment</title>

Etimologia: de ennegrir 1a font: 1803, DEst.

masculí

Acció d’ennegrir o d’ennegrir-se;
l’efecte.

■ ennegriment

masculí Acció d’ennegrir o d’ennegrir-se l’efecte

■ ennegrir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennegrir</title>

Etimologia: de negre 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Fer tornar negre.
pronominal Esdevenir negre.

■ ennegrir

verb transitiu Fer tornar negre pronominal Esdevenir negre

■ enneguitar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enneguitar-se</title>

Etimologia: de neguit

verb pronominal Agafar neguit.

■ enneguitar-se

verb pronominal Agafar neguit

■ ennierat

| ennierada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennierat</title>

Partició sil·làbica: en_ni_e_rat
Etimologia: de nier

adjectiu

zoologia

Que roman en el niu.
especialment Dit de la femella que cova en el niu.

■ ennierat

| ennierada

adjectiu zoologia Que roman en el niu especialment Dit de la femella que cova en el niu

■ ennigular-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennigular-se</title>

Etimologia: de nígul

verb pronominal dialectal Ennuvolar-se.

■ ennigular-se

verb pronominal dialectal Ennuvolar-se

■ ennigulat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennigulat</title>

Etimologia: de ennigular-se

masculí dialectal meteorologia Ennuvolat.

■ ennigulat

masculí dialectal meteorologia Ennuvolat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

enneagonal

■ enneasíl·lab | enneasíl·laba

■ enneasíl·lab | enneasíl·laba

■ enneasil·làbic | enneasil·làbica

■ enneasil·làbic | enneasil·làbica

■ ennegridor | ennegridora

■ ennegridor | ennegridora

■ ennegriment

■ ennegrir

■ enneguitar-se

■ ennierat | ennierada

■ ennierat | ennierada

■ ennigular-se

■ ennigulat

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ enneasíl·lab

| enneasíl·laba

■ enneasíl·lab

| enneasíl·laba

■ enneasil·làbic

| enneasil·làbica

■ enneasil·làbic

| enneasil·làbica

■ ennegridor

| ennegridora

■ ennegridor

| ennegridora

■ ennierat

| ennierada

■ ennierat

| ennierada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia