Es mostren 88940 resultats

■ ennoblidor
| ennoblidora

■ ennoblidor
| ennoblidora

adjectiu Que ennobleix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ennobliment

■ ennobliment

masculí Acció d’ennoblir o d’ennoblir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ennoblir

■ ennoblir

verb transitiu Fer noble algú figuradament transitiu Donar noblesa, dignitat, un major valor moral pronominal Volgué ennoblir-se amb el sacrifici
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ennovar

■ ennovar

verb transitiu Fer saber a algú una nova o notícia pronominal Assabentar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ennuec

■ ennuec

masculí Ennuegada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ennuegada

■ ennuegada

femení Acció d’ennuegar o d’ennuegar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ennuegament

■ ennuegament

masculí Ennuegada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ennuegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennuegar</title>

Partició sil·làbica: en_nu_e_gar
Etimologia: del ll. vg. *innodicare, ll. cl. innodare ‘fer un nus’, der. de nodus ‘nus’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. pronominal Sentir-se algú impedida la respiració perquè el menjar, la saliva, etc., se li han entravessat a la gola. Si menjaves més a poc a poc, no t’ennuegaries tan sovint.
  2. per extensió
    1. pronominal S’ennuegaven de riure.
    2. transitiu Jo no li vaig contestar paraula perquè l’emoció m’ennuegava.
  3. transitiu figuradament Carregar, atipar. Sempre explica els mateixos acudits: la veritat, m’ennuega.

■ ennuegar

verb pronominal Sentir-se algú impedida la respiració perquè el menjar, la saliva, etc, se li han entravessat a la gola Si menjaves més a poc a poc, no t’ennuegaries tan sovint per extensió pronominal S’ennuegaven de riure transitiu Jo no li vaig contestar paraula perquè l’emoció m’ennuegava transitiu figuradament Carregar, atipar Sempre explica els mateixos acudits la veritat, m’ennuega
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ennuvolar

■ ennuvolar

verb pronominal Cobrir-se de núvols el cel El cel es va ennuvolar en un moment transitiu per extensió Aquesta boira ennuvolarà el dia pronominal figuradament Se li ennuvolà la mirada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ennuvolat

■ ennuvolat

masculí meteorologia Conjunt de núvols que cobreixen el cel
Informació complementària
Traducció