Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ ennegriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennegriment</title>

Etimologia: de ennegrir 1a font: 1803, DEst.

masculí

Acció d’ennegrir o d’ennegrir-se;
l’efecte.

■ ennegriment

masculí Acció d’ennegrir o d’ennegrir-se l’efecte

■ ennegrir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennegrir</title>

Etimologia: de negre 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Fer tornar negre.
pronominal Esdevenir negre.

■ ennegrir

verb transitiu Fer tornar negre pronominal Esdevenir negre

■ enneguitar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enneguitar-se</title>

Etimologia: de neguit

verb pronominal Agafar neguit.

■ enneguitar-se

verb pronominal Agafar neguit

■ ennierat

| ennierada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennierat</title>

Partició sil·làbica: en_ni_e_rat
Etimologia: de nier

adjectiu

zoologia

Que roman en el niu.
especialment Dit de la femella que cova en el niu.

■ ennierat

| ennierada

adjectiu zoologia Que roman en el niu especialment Dit de la femella que cova en el niu

■ ennigular-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennigular-se</title>

Etimologia: de nígul

verb pronominal dialectal Ennuvolar-se.

■ ennigular-se

verb pronominal dialectal Ennuvolar-se

■ ennigulat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennigulat</title>

Etimologia: de ennigular-se

masculí dialectal meteorologia ennuvolat.

■ ennigulat

masculí dialectal meteorologia ennuvolat

■ ennoblidor

| ennoblidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennoblidor</title>

Etimologia: de ennoblir

adjectiu Que ennobleix.

■ ennoblidor

| ennoblidora

adjectiu Que ennobleix

■ ennobliment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennobliment</title>

Etimologia: de ennoblir 1a font: 1403

masculí

Acció d’ennoblir o d’ennoblir-se;
l’efecte.

■ ennobliment

masculí Acció d’ennoblir o d’ennoblir-se l’efecte

■ ennoblir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennoblir</title>

Etimologia: de noble 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Fer noble algú.
figuradament
1. transitiu Donar noblesa, dignitat, un major valor moral.
2. pronominal Volgué ennoblir-se amb el sacrifici.

■ ennoblir

verb transitiu Fer noble algú figuradament transitiu Donar noblesa, dignitat, un major valor moral pronominal Volgué ennoblir-se amb el sacrifici

■ ennovar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ennovar</title>

Etimologia: de nou³ 1a font: 1326

verb

transitiu Fer saber (a algú) una nova o notícia.
pronominal Assabentar-se.

■ ennovar

verb transitiu Fer saber a algú una nova o notícia pronominal Assabentar-se