Es mostren 88939 resultats

■ enològic
| enològica

■ enològic
| enològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’enologia Indústria enològica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enoploides


<title type="display">enoploides</title>

Partició sil·làbica: e_no_ploi_des
Homòfon: anoploides
    masculí zoologia
  1. plural Classe de nemertins armats amb agullons verinosos a la cavitat de la trompa.
  2. singular Nemertí de la classe dels enoploides.

enoploides

masculí zoologia plural Classe de nemertins armats amb agullons verinosos a la cavitat de la trompa singular Nemertí de la classe dels enoploides
Gran Diccionari de la llengua catalana

enoploïdeus


<title type="display">enoploïdeus</title>

Partició sil·làbica: e_no_plo_ï_deus
    masculí zoologia
  1. plural Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cutícula no estriada i sovint proveïda de quetes.
  2. singular Nematohelmint de l’ordre dels enoploïdeus.

enoploïdeus

masculí zoologia plural Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cutícula no estriada i sovint proveïda de quetes singular Nematohelmint de l’ordre dels enoploïdeus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enorgullament

■ enorgullament

masculí Enorgulliment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enorgullar

■ enorgullar

verb transitiu i pronominal Enorgullir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enorgulliment

■ enorgulliment

masculí Acció d’enorgullir o d’enorgullir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enorgullir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enorgullir</title>

Partició sil·làbica: en_or_gu_llir
Etimologia: de orgull 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Fer tornar orgullós, omplir d’orgull; ensuperbir.
  2. pronominal Esdevenir orgullós, omplir-se d’orgull. S’ha enorgullit dels seus èxits, pels seus èxits.

■ enorgullir

verb transitiu Fer tornar orgullós, omplir d’orgull ensuperbir pronominal Esdevenir orgullós, omplir-se d’orgull S’ha enorgullit dels seus èxits, pels seus èxits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enorme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enorme</title>

Etimologia: del ll. enormis, íd., der. del ll. norma, íd., és a dir, ‘fora de la norma’ 1a font: 1371
adjectiu Fora mida, que ultrapassa tota mesura. Es topà amb dificultats enormes. Una quantitat enorme de persones. Una distància enorme.

■ enorme

adjectiu Fora mida, que ultrapassa tota mesura Es topà amb dificultats enormes Una quantitat enorme de persones Una distància enorme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enormement

■ enormement

adverbi D’una manera enorme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enormitat

■ enormitat

femení Qualitat d’enorme L’enormitat del seu crim L’enormitat dels seus deutes Falta, crim, maldat, enormes L’enormitat comesa Cosa molt irracional Quines enormitats que dius
Traducció