Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ enrabiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrabiar</title>

Partició sil·làbica: en_ra_bi_ar
Etimologia: de ràbia 1a font: s. XIII

verb

transitiu Provocar en algú un fort enuig; exasperar. M’enrabia que no vingui mai a l’hora convinguda.
pronominal Enutjar-se fortament; irritar-se.

■ enrabiar

verb transitiu Provocar en algú un fort enuig exasperar M’enrabia que no vingui mai a l’hora convinguda pronominal Enutjar-se fortament irritar-se

■ enraiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enraiar</title>

Partició sil·làbica: en_ra_iar
Etimologia: de rai¹ 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb transitiu oficis manuals Reunir fustes formant un rai.

■ enraiar

verb transitiu oficis manuals Reunir fustes formant un rai

■ enraigament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enraigament</title>

Partició sil·làbica: en_rai_ga_ment
Etimologia: de enraigar

masculí Acció d’enraigar.

■ enraigar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enraigar</title>

Partició sil·làbica: en_rai_gar
Etimologia: del ll. vg. *inradĭcare ‘arrelar’ 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu Engegar, començar. Pel juny enraiguem la sega.

■ enraigar

verb transitiu Engegar, començar Pel juny enraiguem la sega

■ enrajar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrajar</title>

Etimologia: de raig¹

verb transitiu transports Fer entrar els raigs de la roda d’un vehicle en el botó.

■ enrajar

verb transitiu transports Fer entrar els raigs de la roda d’un vehicle en el botó

■ enrajolador

| enrajoladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrajolador</title>

Etimologia: de enrajolar

masculí i femení construcció Persona que enrajola.

■ enrajolador

| enrajoladora

masculí i femení construcció Persona que enrajola

■ enrajolament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrajolament</title>

Etimologia: de enrajolar

masculí construcció Acció d’enrajolar.

■ enrajolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrajolar</title>

Etimologia: de rajola 1a font: 1533

verb transitiu construcció Cobrir una paret, un paviment, etc., amb rajoles.

■ enrajolar

verb transitiu construcció Cobrir una paret, un paviment, etc, amb rajoles

■ enrajolat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrajolat</title>

Etimologia: de enrajolar 1a font: 1575, DPou.

masculí construcció Paviment fet amb rajoles.

■ enrajolat

masculí construcció Paviment fet amb rajoles

■ enramada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enramada</title>

Etimologia: de enramar 1a font: 1500

femení

Brancatge.
Cobert fet amb rames entrellaçades. En un racó han fet una enramada perquè hi hagi ombra.
En algunes contrades, empastifament a la porta de la casa d’una noia que refusa un pretendent.
Esquelet d’una nau.

femení Brancatge Cobert fet amb rames entrellaçades En un racó han fet una enramada perquè hi hagi ombra En algunes contrades, empastifament a la porta de la casa d’una noia que refusa un pretendent Esquelet d’una nau

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ enrabiar

■ enraiar

■ enraigament

■ enraigar

■ enrajar

■ enrajolador | enrajoladora

■ enrajolador | enrajoladora

■ enrajolament

■ enrajolar

■ enrajolat

■ enramada

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ enrajolador

| enrajoladora

■ enrajolador

| enrajoladora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia