Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ enrabiada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrabiada</title>

Partició sil·làbica: en_ra_bi_a_da
Etimologia: de enrabiar

femení Alteració del qui està enrabiat. Ja li ha passat l’enrabiada. Una enrabiada de mort.

■ enrabiada

femení Alteració del qui està enrabiat Ja li ha passat l’enrabiada Una enrabiada de mort

■ enrabiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrabiar</title>

Partició sil·làbica: en_ra_bi_ar
Etimologia: de ràbia 1a font: s. XIII

verb

transitiu Provocar en algú un fort enuig; exasperar. M’enrabia que no vingui mai a l’hora convinguda.
pronominal Enutjar-se fortament; irritar-se.

■ enrabiar

verb transitiu Provocar en algú un fort enuig exasperar M’enrabia que no vingui mai a l’hora convinguda pronominal Enutjar-se fortament irritar-se

■ enraiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enraiar</title>

Partició sil·làbica: en_ra_iar
Etimologia: de rai¹ 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb transitiu oficis manuals Reunir fustes formant un rai.

■ enraiar

verb transitiu oficis manuals Reunir fustes formant un rai

■ enraigament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enraigament</title>

Partició sil·làbica: en_rai_ga_ment
Etimologia: de enraigar

masculí Acció d’enraigar.

■ enraigament

masculí Acció d’enraigar

■ enraigar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enraigar</title>

Partició sil·làbica: en_rai_gar
Etimologia: del ll. vg. *inradĭcare ‘arrelar’ 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu Engegar, començar. Pel juny enraiguem la sega.

■ enraigar

verb transitiu Engegar, començar Pel juny enraiguem la sega

■ enrajar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrajar</title>

Etimologia: de raig¹

verb transitiu transports Fer entrar els raigs de la roda d’un vehicle en el botó.

■ enrajar

verb transitiu transports Fer entrar els raigs de la roda d’un vehicle en el botó

■ enrajolador

| enrajoladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrajolador</title>

Etimologia: de enrajolar

masculí i femení construcció Persona que enrajola.

■ enrajolador

| enrajoladora

masculí i femení construcció Persona que enrajola

■ enrajolament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrajolament</title>

Etimologia: de enrajolar

masculí construcció Acció d’enrajolar.

■ enrajolament

masculí construcció Acció d’enrajolar

■ enrajolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrajolar</title>

Etimologia: de rajola 1a font: 1533

verb transitiu construcció Cobrir una paret, un paviment, etc., amb rajoles.

■ enrajolar

verb transitiu construcció Cobrir una paret, un paviment, etc, amb rajoles

■ enrajolat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrajolat</title>

Etimologia: de enrajolar 1a font: 1575, DPou.

masculí construcció Paviment fet amb rajoles.

■ enrajolat

masculí construcció Paviment fet amb rajoles

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ enrabiada

■ enrabiar

■ enraiar

■ enraigament

■ enraigar

■ enrajar

■ enrajolador | enrajoladora

■ enrajolador | enrajoladora

■ enrajolament

■ enrajolar

■ enrajolat

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ enrajolador

| enrajoladora

■ enrajolador

| enrajoladora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia