Es mostren 88953 resultats

■ enrastellar

■ enrastellar

verb transitiu indústria tèxtil Passar els fils d’ordit per entre les pues o palletes d’un rastell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrastellerar

■ enrastellerar

verb transitiu Disposar formant rastellera El nen enrastellerava les pedretes per fer un camí ben llarg
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enravenament

■ enravenament

masculí Acció d’enravenar o d’enravenar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enravenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enravenar</title>

Etimologia: de enredenar, variant reg. de enrederar, amb -n- analògica amb mots acabats ant. en n que reapareix en der. (orfe, orfenet), confós popularment amb un der. de rave 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Privar de flexibilitat, posar rígid. Tot d’una, el gat ha enravenat la cua.
  2. pronominal especialment
    1. Endurir-se els llegums i les verdures quan es refreden abans d’acabar de coure’s.
    2. Enrederar-se.

■ enravenar

verb transitiu Privar de flexibilitat, posar rígid Tot d’una, el gat ha enravenat la cua pronominal especialment Endurir-se els llegums i les verdures quan es refreden abans d’acabar de coure’s Enrederar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enredada

■ enredada

femení Acció d’ enredar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enredaire

■ enredaire

adjectiu i masculí i femení Que enreda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enredar1

■ enredar1

verb transitiu Embolcar amb un ret Enxarxar figuradament Ficar algú en un embolic Enganyar Vegeu també enredar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enredar2

■ enredar2

verb transitiu i pronominal Enrederar Vegeu també enredar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrederament

■ enrederament

masculí Acció d’enrederar o d’enrederar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrederar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrederar</title>

Etimologia: de l’ant. rede, ll. rĭgĭdus ‘ert’, amb -r- analògica amb mots en -r muda que reapareix en der. (àlber, albereda; càntir, cantiret) 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Causar, el fred, la rigidesa del cos o d’un membre.
  2. pronominal Ara treu la neu tu, que a mi ja se m’han enrederat les mans.

■ enrederar

verb transitiu Causar, el fred, la rigidesa del cos o d’un membre pronominal Ara treu la neu tu, que a mi ja se m’han enrederat les mans
Informació complementària
Traducció