Es mostren 88939 resultats

■ enreixat
| enreixada

■ enreixat
| enreixada

adjectiu Proveït de reixes masculí Conjunt de barres, llistons, etc, disposats com els d’una reixa, formant reixa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrellador

■ enrellador

masculí agricultura Extrem del dental on va ficada la rella
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrellentir

■ enrellentir

verb transitiu Humitejar pronominal Per poc que plogui, les parets de seguida s’enrellenteixen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrenou

■ enrenou

masculí Renou
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrere


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrere</title>

Etimologia: de en2 i rere 1a font: 1306
    adverbi
    1. Endarrere. Vam deixar enrere el turó de l’Home.
    2. fer-se enrere Anar en direcció contrària a la normal d’avançar; retrocedir, recular. Tots li obrien pas fent-se enrere.
    3. fer-se enrere figuradament Desdir-se. Ja no pots fer-te enrere d’aquesta decisió.
    4. tornar enrere Tornar pel mateix camí, però en sentit contrari.
  2. Cap al temps passat. Anys enrere.

■ enrere

adverbi Endarrere Vam deixar enrere el turó de l’Home fer-se enrere Anar en direcció contrària a la normal d’avançar retrocedir, recular Tots li obrien pas fent-se enrere fer-se enrere figuradament Desdir-se Ja no pots fer-te enrere d’aquesta decisió tornar enrere Tornar pel mateix camí, però en sentit contrari Cap al temps passat Anys enrere
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enretirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enretirar</title>

Etimologia: de retirar 1a font: c. 1900, Maragall
    verb
    1. transitiu Tirar endarrere, tornar una cosa cap a si. Quan ell va allargar la mà, jo vaig enretirar la meva.
    2. pronominal No t’enretiris, acosta’t. Si us enretireu, ells passaran millor.
  2. transitiu Decantar a un costat, a un racó. Enretireu la taula i podrem ballar.

■ enretirar

verb transitiu Tirar endarrere, tornar una cosa cap a si Quan ell va allargar la mà, jo vaig enretirar la meva pronominal No t’enretiris, acosta’t Si us enretireu, ells passaran millor transitiu Decantar a un costat, a un racó Enretireu la taula i podrem ballar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enreular

■ enreular

verb transitiu Fer arraulir de fred Aquell vent gelat m’enreulava pronominal Arraulir-se de fred
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enreveixinament

■ enreveixinament

masculí Estat del qui està enreveixinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enreveixinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enreveixinar</title>

Partició sil·làbica: en_re_vei_xi_nar
Etimologia: de reveixinar
    verb
  1. transitiu Eriçar, posar rígida, una cosa que normalment és flexible i ajaguda. Els gats enreveixinen la cua.
  2. pronominal Posar-se algú ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc.
  3. pronominal figuradament Enutjar-se, irritar-se fortament i visible.

■ enreveixinar

verb transitiu Eriçar, posar rígida, una cosa que normalment és flexible i ajaguda Els gats enreveixinen la cua pronominal Posar-se algú ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc pronominal figuradament Enutjar-se, irritar-se fortament i visible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enreveixinat
| enreveixinada

enreveixinat
| enreveixinada

adjectiu Girat cap amunt Té un nas enreveixinat