Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ enrevenxinament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrevenxinament</title>

Etimologia: de enrevenxinar

masculí Enreveixinament.

■ enrevenxinament

masculí Enreveixinament

■ enrevenxinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrevenxinar</title>

Etimologia: de reveixinar

verb transitiu i pronominal Enreveixinar.

■ enrevenxinar

verb transitiu i pronominal Enreveixinar

■ enrevessadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrevessadament</title>

Etimologia: de enrevessat

adverbi D’una manera enrevessada.

■ enrevessadament

adverbi D’una manera enrevessada

■ enrevessament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrevessament</title>

Etimologia: de revés¹

masculí Estat d’enrevessat.

■ enrevessament

masculí Estat d’enrevessat

■ enrevessat

| enrevessada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrevessat</title>

Etimologia: de revés¹

adjectiu Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució.

■ enrevessat

| enrevessada

adjectiu Que presenta complicacions, dificultats, embulls, que en fan difícil la comprensió, la solució

enrevoltar

<title type="display">enrevoltar</title>

Etimologia: de revolt

verb transitiu i pronominal dialectal envoltar.

enrevoltar

verb transitiu i pronominal dialectal envoltar

■ enriallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enriallar</title>

Partició sil·làbica: en_ri_a_llar
Etimologia: de rialla¹ 1a font: 1915, DAg.

verb transitiu i pronominal Enriolar.

■ enriallar

verb transitiu i pronominal Enriolar

enric

<title type="display">enric</title>

masculí numismàtica Moneda d’or del regnat d’Enric IV de Castella equivalent a la dobla.

enric

masculí numismàtica Moneda d’or del regnat d’Enric IV de Castella equivalent a la dobla

■ enrigidir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrigidir</title>

Etimologia: de rígid

verb

transitiu Fer esdevenir rígid.
pronominal Esdevenir rígid. S’ha enrigidit molt: exigeix massa dels altres.

■ enrigidir

verb transitiu Fer esdevenir rígid pronominal Esdevenir rígid S’ha enrigidit molt exigeix massa dels altres

■ enrigidor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrigidor</title>

Etimologia: de rígid

masculí arquitectura Element que impedeix el moviment relatiu dels components d’una estructura.

■ enrigidor

masculí arquitectura Element que impedeix el moviment relatiu dels components d’una estructura

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ enrevenxinament

■ enrevenxinar

■ enrevessadament

■ enrevessament

■ enrevessat | enrevessada

■ enrevessat | enrevessada

enrevoltar

■ enriallar

enric

■ enrigidir

■ enrigidor

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ enrevessat

| enrevessada

■ enrevessat

| enrevessada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia