Es mostren 88953 resultats

■ enrossiment

■ enrossiment

masculí Acció d’enrossir o d’enrossir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrossir

■ enrossir

verb transitiu Fer tornar ros Aquesta tintura enrosseix el cabell El foc enrosseix la carn pronominal Esdevenir ros El cabell se t’ha enrossit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrotllable

■ enrotllable

adjectiu Susceptible d’ésser enrotllat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrotllador
| enrotlladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrotllador</title>

Etimologia: de enrotllar
  1. adjectiu Que enrotlla.
  2. femení indústria tèxtil Màquina emprada en l’enrotllament dels teixits, com a preparació o pas intermedi en un procés continu (tenyit, estampat, etc.) o com a operació final en les peces que hom presenta en forma de rotlle.

■ enrotllador
| enrotlladora

adjectiu Que enrotlla femení indústria tèxtil Màquina emprada en l’enrotllament dels teixits, com a preparació o pas intermedi en un procés continu tenyit, estampat, etc o com a operació final en les peces que hom presenta en forma de rotlle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrotllament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrotllament</title>

Etimologia: de enrotllar
    masculí
    1. Acció d’enrotllar o d’enrotllar-se;
    2. l’efecte.
  2. electrotècnia Conjunt de conductors aïllats, enrotllats al voltant d’un nucli magnètic o disposats en ranures, que constitueix el circuit elèctric de certs aparells, i especialment de les màquines elèctriques.
  3. metal·lúrgia Conformació d’un metall consistent a enrotllar l’extrem d’una xapa plana per tal d’obtenir un ull, una vora o un ris.

■ enrotllament

masculí Acció d’enrotllar o d’enrotllar-se l’efecte electrotècnia Conjunt de conductors aïllats, enrotllats al voltant d’un nucli magnètic o disposats en ranures, que constitueix el circuit elèctric de certs aparells, i especialment de les màquines elèctriques metallúrgia Conformació d’un metall consistent a enrotllar l’extrem d’una xapa plana per tal d’obtenir un ull, una vora o un ris
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrotllar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enrotllar</title>

Etimologia: de rotlle 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
    1. transitiu Donar a alguna cosa la forma de rotlle. No et pots pas emportar el gravat així; te l’enrotllaré.
    2. pronominal Si no poseu pesos a les quatre puntes del mapa, sempre tornarà a enrotllar-se.
  2. transitiu Envoltar, encerclar. En un moment l’enrotllaren cinquanta homes.
  3. pronominal figuradament i col·loquialment Estendre’s excessivament parlant o escrivint. A les reunions, s’enrotlla com una persiana.
  4. pronominal figuradament i col·loquialment Tenir amb algú una relació amorosa o sexual passatgera.

■ enrotllar

verb transitiu Donar a alguna cosa la forma de rotlle No et pots pas emportar el gravat així te l’enrotllaré pronominal Si no poseu pesos a les quatre puntes del mapa, sempre tornarà a enrotllar-se transitiu Envoltar, encerclar En un moment l’enrotllaren cinquanta homes pronominal figuradament i colloquialment Estendre’s excessivament parlant o escrivint A les reunions, s’enrotlla com una persiana pronominal figuradament i colloquialment Tenir amb algú una relació amorosa o sexual passatgera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrovinar

■ enrovinar

verb transitiu Deixar, una riuada, un terreny ple de llot, de rovina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrubinar

■ enrubinar

verb transitiu enrovinar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrullar

■ enrullar

verb transitiu Arrissar especialment els cabells pronominal Se li enrullen els cabells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enrunament

■ enrunament

masculí Acció d’enrunar o d’enrunar-se un edifici l’efecte
Informació complementària
Traducció