Es mostren 88939 resultats

enrubinar

enrubinar

Informació complementària

enrullar

enrullar

Informació complementària

enrunament

enrunament

enrunar

enrunar

ens1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ens</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del b. ll. ens, entis ‘el que és’, creació dels filòsofs escolàstics per a expressar el participi present del verb esse, que no en tenia 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí invariable
  1. filosofia
    1. El que és, ésser concret.
    2. per extensió L’ésser.
    3. El que pot existir.
    4. ens de raó Concepte el contingut del qual només té entitat mental, és a dir, que no existeix en la realitat.
  2. Entitat, institució. Els ens autonòmics.



  3. Vegeu també:
    ens2

ens1

ens2

ens2

ensabar

ensabar

Informació complementària

ensabatat
| ensabatada

ensabatat
| ensabatada

ensabonada

ensabonada

ensabonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensabonar</title>

Accessory
Etimologia: de sabó 1a font: 1442
Body
    verb
  1. transitiu Mullar o impregnar quelcom amb una dissolució de sabó.
    1. transitiu Recobrir quelcom amb l’escuma formada amb aigua i sabó. La roba, encara l’heu d’ensabonar.
    2. pronominal Ensabonar-se abans d’afaitar-se.
  2. transitiu figuradament Adreçar a algú lloances falses o exagerades.

ensabonar