Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ ensalgar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensalgar</title>

Etimologia: del ll. vg. *insalicare, der. de sal ‘sal’ 1a font: s. XV

verb

transitiu

Empolvorar amb sal.
per extensió Empolvorar amb farina o qualsevol altra substància polvoritzada.

■ ensalgar

verb transitiu Empolvorar amb sal per extensió Empolvorar amb farina o qualsevol altra substància polvoritzada

■ ensalivar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensalivar</title>

Etimologia: de saliva 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu Mullar de saliva. Ensaliva els segells.
pronominal Abans d’agafar el càvec ensaliva’t les mans.
fer ensalivar Ésser molt apetitós, despertar la gana. Aquests macarrons fan ensalivar.

■ ensalivar

verb transitiu Mullar de saliva Ensaliva els segells pronominal Abans d’agafar el càvec ensaliva’t les mans fer ensalivar Ésser molt apetitós, despertar la gana Aquests macarrons fan ensalivar

■ ensalvatgir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensalvatgir</title>

Etimologia: de salvatge 1a font: 1399

verb

transitiu Fer tornar salvatge.
pronominal Tornar-se salvatge.

■ ensalvatgir

verb transitiu Fer tornar salvatge pronominal Tornar-se salvatge

■ ensamarrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensamarrar</title>

Etimologia: de samarra

verb transitiu Posar la samarra (a algú).

■ ensamarrar

verb transitiu Posar la samarra a algú

■ ensangonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensangonar</title>

Etimologia: de sang 1a font: s. XX, Bertrana

verb transitiu i pronominal Ensagnar.

■ ensangonar

verb transitiu i pronominal Ensagnar

■ ensardinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensardinar</title>

Etimologia: de sardina

verb transitiu Encabir gent o coses en un espai on estan molt estrets.

■ ensardinar

verb transitiu Encabir gent o coses en un espai on estan molt estrets

■ ensarriar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensarriar</title>

Partició sil·làbica: en_sar_ri_ar
Etimologia: de sàrria 1a font: 1917, DOrt.

verb transitiu Posar alguna cosa en una sàrria o en sàrries.

■ ensarriar

verb transitiu Posar alguna cosa en una sàrria o en sàrries

■ ensarrionar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensarrionar</title>

Partició sil·làbica: en_sar_ri_o_nar
Etimologia: de sarrió 1a font: 1640

verb transitiu Posar alguna cosa en un sarrió o en sarrions.

■ ensarrionar

verb transitiu Posar alguna cosa en un sarrió o en sarrions

■ ensarronada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensarronada</title>

Etimologia: de ensarronar

femení El fet d’ensarronar algú, de fer-li creure una falsedat.

■ ensarronada

femení El fet d’ensarronar algú, de fer-li creure una falsedat

■ ensarronar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensarronar</title>

Etimologia: de sarró¹

verb

transitiu

Posar alguna cosa en un sarró o en sarrons.
Posar (a algú) un vestit que no li cau bé, que l’engavanya.
figuradament Enganyar. Li han venut un rellotge sense busques: l’han ben ensarronat!

■ ensarronar

verb transitiu Posar alguna cosa en un sarró o en sarrons Posar a algú un vestit que no li cau bé, que l’engavanya figuradament Enganyar Li han venut un rellotge sense busques l’han ben ensarronat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ensalgar

■ ensalivar

■ ensalvatgir

■ ensamarrar

■ ensangonar

■ ensardinar

■ ensarriar

■ ensarrionar

■ ensarronada

■ ensarronar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia