Es mostren 88939 resultats

■ ensentimentat
| ensentimentada

■ ensentimentat
| ensentimentada

adjectiu Afligit per un esdeveniment trist, dolorós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensenya

■ ensenya

femení Insígnia, estendard antigament Senyal que permet de reconèixer o descobrir una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensenyable

■ ensenyable

adjectiu Susceptible d’ésser ensenyat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensenyament1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensenyament</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de ensenyar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció d’ensenyar;
    2. l’efecte. Mètodes d’ensenyament. L’ensenyament de l’aritmètica. Per treure’n ensenyament.
    1. Allò que hom ensenya. Els ensenyaments que Déu donà al seu poble.
    2. per extensió Els ensenyaments de l’experiència de la vida.
    1. ensenyament Sistema i mètode d’educar i instruir. Ensenyament primari, mitjà (o secundari), superior. Ensenyament de l’art de la música.
    2. ensenyament normal Ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom fa els estudis i la pràctica necessaris per a obtenir el títol de mestre de primer ensenyament.



    4. Vegeu també:
    ensenyament2

■ ensenyament1

masculí Acció d’ensenyar l’efecte Mètodes d’ensenyament L’ensenyament de l’aritmètica Per treure’n ensenyament Allò que hom ensenya Els ensenyaments que Déu donà al seu poble per extensió Els ensenyaments de l’experiència de la vida ensenyament Sistema i mètode d’educar i instruir Ensenyament primari, mitjà o secundari , superior Ensenyament de l’art de la música ensenyament normal Ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom fa els estudis i la pràctica necessaris per a obtenir el títol de mestre de primer ensenyament Vegeu també ensenyament 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensenyament2

■ ensenyament2

masculí poètica Gènere de l’antiga poesia occitana i catalana escrit en octosíllabs de rimes planes o en forma estròfica Vegeu també ensenyament 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensenyança

■ ensenyança

femení ensenyament 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensenyant

■ ensenyant

adjectiu i masculí i femení ensenyament Dit de la persona que es dedica professionalment a l’ensenyament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensenyar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensenyar</title>

Etimologia: de senya 1a font: 1250
    verb transitiu
    1. Indicar, assenyalar. M’havia perdut, però el pastor em va ensenyar el camí. Hi ha una farmàcia en aquest carrer? Ensenyeu-me-la, si us plau.
    2. Mostrar voluntàriament alguna cosa. No em vol ensenyar les joguines que li han portat els Reis.
    3. Mostrar involuntàriament alguna cosa. Quan riu, ensenya totes les dents.
    4. figuradament Li ensenyà el bon camí per anar al cel. M’ha ensenyat l’error en què era.
    5. ensenyar les dents figuradament Mostrar-se capaç de defensar-se d’un altre o dels altres o d’atacar-los. Semblava un xaiet, però ara ja comença a ensenyar les dents.
    6. ensenyar l’orella figuradament Revelar sense voler una intenció amagada.
    1. Comunicar a algú coneixements, teòrics o pràctics, d’una ciència, un art, etc., donant-li’n lliçons, explicacions, etc. Ensenya matemàtiques al meu fill. Qui t’ha ensenyat de cosir? Avui el mestre ens ha ensenyat una cançó antiga.
    2. Fer adquirir un hàbit. Li ensenyen de caminar de pressa.
    3. Instruir o ensinistrar. Ja fa trenta anys que ensenya els nens del poble. Un gos molt ben ensenyat.
    4. per extensió L’experiència m’ha ensenyat a desconfiar de tothom.
    5. usat absolutament Ensenya en un institut.

■ ensenyar

verb transitiu Indicar, assenyalar M’havia perdut, però el pastor em va ensenyar el camí Hi ha una farmàcia en aquest carrer Ensenyeu-me-la, si us plau Mostrar voluntàriament alguna cosa No em vol ensenyar les joguines que li han portat els Reis Mostrar involuntàriament alguna cosa Quan riu, ensenya totes les dents figuradament Li ensenyà el bon camí per anar al cel M’ha ensenyat l’error en què era ensenyar les dents figuradament Mostrar-se capaç de defensar-se d’un altre o dels altres o d’atacar-los Semblava un xaiet, però ara ja comença a ensenyar les dents ensenyar l’orella figuradament…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensenyorir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensenyorir</title>

Etimologia: de senyor 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer senyor algú, donar-li autoritat. El rei l’ensenyorí d’aquelles terres.
    2. intransitiu antigament Senyorejar, dominar.
    3. pronominal Fer-se senyor, amo, d’una cosa, apoderar-se’n. Si el deixessin fer, s’ensenyoriria de tot en dos dies.
    1. transitiu Fer adquirir maneres, costums, etc., de senyor, de persona de categoria social elevada. Aquest fill vostre, l’aneu ensenyorint massa.
    2. pronominal Adquirir maneres, costums, etc., de senyor.

■ ensenyorir

verb transitiu Fer senyor algú, donar-li autoritat El rei l’ensenyorí d’aquelles terres intransitiu antigament Senyorejar, dominar pronominal Fer-se senyor, amo, d’una cosa, apoderar-se’n Si el deixessin fer, s’ensenyoriria de tot en dos dies transitiu Fer adquirir maneres, costums, etc, de senyor, de persona de categoria social elevada Aquest fill vostre, l’aneu ensenyorint massa pronominal Adquirir maneres, costums, etc, de senyor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enseriosir-se

enseriosir-se

verb pronominal Posar-se seriós
Informació complementària
Traducció