Es mostren 88940 resultats

■ ensopegall

■ ensopegall

masculí botànica Ensopeguera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensopegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensopegar</title>

Etimologia: potser variant de encepegar per influx labial de la -p- sobre la e contigua o d’algun mot emparentat amb el cast. i port. zopo ‘esguerrat’, it. zoppo ‘coix’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. intransitiu
    1. Topar amb el peu, tot caminant, contra un obstacle.
    2. figuradament Ensopegar amb dificultats.
  2. transitiu Encertar a trobar, endevinar.
  3. pronominal Escaure’s. Nadal s’ensopega en dilluns.

■ ensopegar

verb intransitiu Topar amb el peu, tot caminant, contra un obstacle figuradament Ensopegar amb dificultats transitiu Encertar a trobar, endevinar pronominal Escaure’s Nadal s’ensopega en dilluns
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensopeguera

■ ensopeguera

femení botànica Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses perennes de la família de les plumbaginàcies Limonium sp , de fulles simples i de flors actinomorfes i hermafrodites
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensopidor
| ensopidora

■ ensopidor
| ensopidora

adjectiu Que ensopeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensopiment

■ ensopiment

masculí Estat del qui està ensopit Quin ensopiment que em ve, amb aquest sol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensopir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensopir</title>

Etimologia: del ll. sōpīre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu
    1. Posar algú en un estat de mig adormiment, en què hom se sent el cap enterbolit. El beuratge ha ensopit el malalt.
    2. figuradament És un poble ensopit, sense cap diversió.
  2. pronominal
    1. Caure algú en ensopiment, anar quedant abaltit, sense ànim, dit especialment d’un malalt. Estant aquí tot sol, m’he ensopit.
    2. figuradament Tu mai no intervens en res: t’has ensopit.
  3. transitiu col·loquialment Enganyar algú per treure’n algun profit.

■ ensopir

verb transitiu Posar algú en un estat de mig adormiment, en què hom se sent el cap enterbolit El beuratge ha ensopit el malalt figuradament És un poble ensopit, sense cap diversió pronominal Caure algú en ensopiment, anar quedant abaltit, sense ànim, dit especialment d’un malalt Estant aquí tot sol, m’he ensopit figuradament Tu mai no intervens en res t’has ensopit transitiu colloquialment Enganyar algú per treure’n algun profit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensopit
| ensopida

■ ensopit
| ensopida

adjectiu Que no s’adona bé de les sensacions ni de les idees Endormiscat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensordidor
| ensordidora

■ ensordidor
| ensordidora

adjectiu Que ensordeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensordiment

■ ensordiment

masculí Acció d’ensordir o d’ensordir-se l’efecte fonètica, fonologia Procés pel qual una consonant sonora esdevé sorda quan s’escau en posició final o per influència d’una consonant veïna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensordir

■ ensordir

verb transitiu Fer tornar sord pronominal Esdevenir sord pronominal fonètica, fonologia Esdevenir sorda una consonant sonora
Informació complementària
Traducció