Es mostren 88953 resultats

■ ensopiment

■ ensopiment

masculí Estat del qui està ensopit Quin ensopiment que em ve, amb aquest sol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensopir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensopir</title>

Etimologia: del ll. sōpīre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu
    1. Posar algú en un estat de mig adormiment, en què hom se sent el cap enterbolit. El beuratge ha ensopit el malalt.
    2. figuradament És un poble ensopit, sense cap diversió.
  2. pronominal
    1. Caure algú en ensopiment, anar quedant abaltit, sense ànim, dit especialment d’un malalt. Estant aquí tot sol, m’he ensopit.
    2. figuradament Tu mai no intervens en res: t’has ensopit.
  3. transitiu col·loquialment Enganyar algú per treure’n algun profit.

■ ensopir

verb transitiu Posar algú en un estat de mig adormiment, en què hom se sent el cap enterbolit El beuratge ha ensopit el malalt figuradament És un poble ensopit, sense cap diversió pronominal Caure algú en ensopiment, anar quedant abaltit, sense ànim, dit especialment d’un malalt Estant aquí tot sol, m’he ensopit figuradament Tu mai no intervens en res t’has ensopit transitiu colloquialment Enganyar algú per treure’n algun profit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensopit
| ensopida

■ ensopit
| ensopida

adjectiu Que no s’adona bé de les sensacions ni de les idees Endormiscat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensordidor
| ensordidora

■ ensordidor
| ensordidora

adjectiu Que ensordeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensordiment

■ ensordiment

masculí Acció d’ensordir o d’ensordir-se l’efecte fonètica, fonologia Procés pel qual una consonant sonora esdevé sorda quan s’escau en posició final o per influència d’una consonant veïna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensordir

■ ensordir

verb transitiu Fer tornar sord pronominal Esdevenir sord pronominal fonètica, fonologia Esdevenir sorda una consonant sonora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensorrada

■ ensorrada

femení Acció d’ensorrar o d’ensorrar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensorrament

■ ensorrament

masculí Ensorrada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensorrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensorrar</title>

Etimologia: de sorra2 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu Enfonsar alguna cosa a la sorra. És un vaixell que cap maror no ensorra. Ha ensorrat la galleda a la platja.
  2. pronominal El carro es va ensorrar fins als botons de les rodes.
    1. transitiu Enfonsar, esfondrar.
    2. pronominal Caure o enfonsar-se un sostre, un edifici, entrar-se’n, convertir-se en runa. Volen que la casa s’ensorri.
  4. transitiu figuradament Enfonsar, desfer, etc., econòmicament, moralment, etc. Ja anaven malament, però aquesta pèrdua ha acabat d’ensorrar-los.

■ ensorrar

verb transitiu Enfonsar alguna cosa a la sorra És un vaixell que cap maror no ensorra Ha ensorrat la galleda a la platja pronominal El carro es va ensorrar fins als botons de les rodes transitiu Enfonsar, esfondrar pronominal Caure o enfonsar-se un sostre, un edifici, entrar-se’n, convertir-se en runa Volen que la casa s’ensorri transitiu figuradament Enfonsar, desfer, etc, econòmicament, moralment, etc Ja anaven malament, però aquesta pèrdua ha acabat d’ensorrar-los
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ensostrament

■ ensostrament

masculí Acció d’ensostrar
Traducció