Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ ensurat

| ensurada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensurat</title>

Etimologia: de suro

adjectiu Que sura a l’aigua a causa d’haver esdevingut menys pesant que ella.
a l’ensurada locució adverbial Mantenint-se a flor d’aigua, surant.

■ ensurat

| ensurada

adjectiu Que sura a l’aigua a causa d’haver esdevingut menys pesant que ella a l’ensurada locució adverbial Mantenint-se a flor d’aigua, surant

■ ensurt

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensurt</title>

Etimologia: del ll. vg. *insŭrctus, participi de insŭrgĕre ‘alçar-se, sorgir sobtadament’ 1a font: s. XX, Oller

masculí Surt, sobresalt.

■ ensurt

masculí Surt, sobresalt

■ ensús

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensús</title>

Etimologia: comp. de en² i l’ant. sus (v. dessús) 1a font: s. XIV, Llull

adverbi antigament Amunt, endalt.

■ ensús

adverbi antigament Amunt, endalt

■ ensutjar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensutjar</title>

Etimologia: de sutge 1a font: s. XV

verb transitiu Embrutar amb sutja.

■ ensutjar

verb transitiu Embrutar amb sutja

■ ensutzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensutzar</title>

Etimologia: de sutze

verb transitiu antigament Embrutar.

■ ensutzar

verb transitiu antigament Embrutar

■ ensutzeir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensutzeir</title>

Partició sil·làbica: en_sut_ze_ir
Etimologia: de sutze

verb transitiu antigament Embrutar.

■ ensutzeir

verb transitiu antigament Embrutar

■ ensutzir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ensutzir</title>

Etimologia: de sutze

verb transitiu antigament Embrutar.

■ ensutzir

verb transitiu antigament Embrutar

■ ent-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ent-</title>

Forma prefixada del mot grec entós, que significa ‘dins’. Ex.: entòtic.

■ ent-

Forma prefixada del mot grec entós , que significa ‘dins’ Ex entòtic

■ entabanable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entabanable</title>

Etimologia: de entabanar

adjectiu Susceptible d’ésser entabanat.

■ entabanable

adjectiu Susceptible d’ésser entabanat

■ entabanador

| entabanadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entabanador</title>

Etimologia: de entabanar

adjectiu Que entabana.

■ entabanador

| entabanadora

adjectiu Que entabana

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ensurat | ensurada

■ ensurat | ensurada

■ ensurt

■ ensús

■ ensutjar

■ ensutzar

■ ensutzeir

■ ensutzir

■ ent-

■ entabanable

■ entabanador | entabanadora

■ entabanador | entabanadora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ensurat

| ensurada

■ ensurat

| ensurada

■ entabanador

| entabanadora

■ entabanador

| entabanadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia