Es mostren 88953 resultats

■ entebionar

■ entebionar

verb transitiu i pronominal entebeir 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entecar

■ entecar

verb transitiu antigament Infectar, corrompre amb una influència perniciosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enteixinar

■ enteixinar

verb transitiu construcció Teginar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enteixinat

■ enteixinat

masculí arquitectura i construcció Teginat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entelament

■ entelament

masculí Acció d’ entelar 1 o d’entelar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entelar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entelar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de tel 1a font: 1490, Tirant
    verb
    1. transitiu Recobrir d’un tel, especialment fent que destrueixi o minvi la nitidesa o la brillantor. Entelar un vidre amb l’alè. Ni un núvol entela el cel. Les llàgrimes li entelaven els ulls.
    2. pronominal Amb aquest fred s’entelen tots els vidres.
  2. per analogia
    1. transitiu L’emoció li entelà la veu.
    2. pronominal Sempre se li entela la veu.
  3. figuradament
    1. transitiu No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor.
    2. pronominal La virtut és molt vulnerable, s’entela fàcilment.



    4. Vegeu també:
    entelar2

■ entelar1

verb transitiu Recobrir d’un tel, especialment fent que destrueixi o minvi la nitidesa o la brillantor Entelar un vidre amb l’alè Ni un núvol entela el cel Les llàgrimes li entelaven els ulls pronominal Amb aquest fred s’entelen tots els vidres per analogia transitiu L’emoció li entelà la veu pronominal Sempre se li entela la veu figuradament transitiu No vull que ni una sospita pugui entelar el meu honor pronominal La virtut és molt vulnerable, s’entela fàcilment Vegeu també entelar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

entelar2

entelar2

verb transitiu Guarnir de tela, posar tela en un objecte Entelar sedassos Vegeu també entelar 1
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entelèquia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entelèquia</title>

Partició sil·làbica: en_te_lè_qui_a
Etimologia: del gr. entelékheia, comp. de entelḗs ‘acabat, perfecte’, der. de télos ‘fi, finalitat’, i ékhō ‘tenir’ 1a font: s. XIV, Metge
    femení
  1. filosofia
    1. Realització en un ésser d’allò que ell és en potència.
    2. Substància simple que té en si el principi del seu ésser.
  2. per extensió Cosa, persona, situació, que només existeix en la ment sense realitat objectiva.

■ entelèquia

femení filosofia Realització en un ésser d’allò que ell és en potència Substància simple que té en si el principi del seu ésser per extensió Cosa, persona, situació, que només existeix en la ment sense realitat objectiva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entema

■ entema

femení aversió , avorriment Li tinc molta entema no el puc veure
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entemat
| entemada

■ entemat
| entemada

adjectiu dialectal Tossut