Es mostren 88953 resultats

■ entenebrar

■ entenebrar

verb transitiu i pronominal Entenebrir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entenebriment

■ entenebriment

masculí Acció d’entenebrir o entenebrir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entenebrir

■ entenebrir

verb transitiu Omplir de tenebra pronominal Omplir-se de tenebra, esdevenir tenebrós El cel s’entenebrí transitiu figuradament Entenebrir les nostres penses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entenedor
| entenedora

■ entenedor
| entenedora

adjectiu De bon entendre intelligible Paraules planes i entenedores masculí i femení Persona que entén alguna cosa o en alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entenent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entenent</title>

Etimologia: de entendre1 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu Intel·ligent.
  2. donar entenent (d’alguna cosa) Fer-la comprendre a algú, convèncer-l’en. Per molt que li ho diguis, no li donaràs entenent que ho faci!
  3. fer entenent Fer saber, participar.

■ entenent

adjectiu Intelligent donar entenent d’alguna cosa Fer-la comprendre a algú, convèncer-l’en Per molt que li ho diguis, no li donaràs entenent que ho faci fer entenent Fer saber, participar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enteniment

■ enteniment

masculí filosofia Facultat de comprendre Seny
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entenimentadament

■ entenimentadament

adverbi Amb enteniment o seny, assenyadament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entenimentat
| entenimentada

■ entenimentat
| entenimentada

adjectiu Judiciós, assenyat, que obra amb enteniment o seny És un noi molt entenimentat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entenimentós
| entenimentosa

■ entenimentós
| entenimentosa

adjectiu Entenimentat, dit especialment dels infants i gent jove
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enter
| entera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enter</title>

Etimologia: del ll. ĭntĕger, -ĕgra, -ĕ ‘sencer, íntegre’ 1a font: 1204
  1. adjectiu Que té totes les seves parts, sencer, o en tota la seva extensió i durada. Té encara a la vostra disposició la suma entera: no n’ha despès ni un cèntim. Un retrat de cos enter. Ha passat la nit entera sense dormir.
  2. adjectiu figuradament
    1. Sense restricció, sense alteració. Deixar en entera llibertat. Conservar entera la seva reputació.
    2. Íntegre. És una persona entera.
  3. masculí Bitllet sencer de loteria.
  4. adjectiu botànica Dit de les fulles o altres òrgans laminars de marges continus.
  5. masculí matemàtiques Nombre enter.

■ enter
| entera

adjectiu Que té totes les seves parts, sencer, o en tota la seva extensió i durada Té encara a la vostra disposició la suma entera no n’ha despès ni un cèntim Un retrat de cos enter Ha passat la nit entera sense dormir adjectiu figuradament Sense restricció, sense alteració Deixar en entera llibertat Conservar entera la seva reputació Íntegre És una persona entera masculí Bitllet sencer de loteria adjectiu botànica Dit de les fulles o altres òrgans laminars de marges continus masculí matemàtiques Nombre enter
Informació complementària
Traducció