Es mostren 88939 resultats

■ enterbolir

■ enterbolir

verb transitiu Posar tèrbola alguna cosa L’argila enterboleix l’aigua pronominal El vi s’ha enterbolit transitiu figuradament Privar de lucidesa Això li enterboleix el cap
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enterc
| enterca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enterc</title>

Etimologia: de entercar-se 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu Rígid, encarcarat. Les fulles grogues, enterques, rodant per terra.
  2. adjectiu figuradament Obstinat, de mal dominar, tossut. Aquest xic no és creient: és molt enterc.
  3. femení història i dret català A la baixa edat mitjana, mal ús consistent en exacció econòmica feta, violentament, pel senyor a un pagès de remença.

■ enterc
| enterca

adjectiu Rígid, encarcarat Les fulles grogues, enterques, rodant per terra adjectiu figuradament Obstinat, de mal dominar, tossut Aquest xic no és creient és molt enterc femení història i dret català A la baixa edat mitjana, mal ús consistent en exacció econòmica feta, violentament, pel senyor a un pagès de remença
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entercament

■ entercament

masculí Obstinació, entossudiment, indocilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entercar

■ entercar

verb transitiu Fer esdevenir enterc pronominal Esdevenir enterc
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enteresa

■ enteresa

femení Qualitat d’enter, integritat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entèric
| entèrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entèric</title>

Etimologia: del gr. enterikós, íd., der. de énteron ‘intestí’
    adjectiu
  1. anatomia animal Relatiu o pertanyent als intestins.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament recobert d’un vernís resistent als sucs gàstrics, que, en ésser administrat per via oral, arriba als budells sense modificació.

■ entèric
| entèrica

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent als intestins farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament recobert d’un vernís resistent als sucs gàstrics, que, en ésser administrat per via oral, arriba als budells sense modificació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enteritis

■ enteritis

femení patologia Procés inflamatori de l’intestí, especialment de l’intestí prim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entero-

■ entero-

Forma prefixada del mot grec énteron , que significa ‘intestí’ Ex enterocolitis, enteropatia, enterotomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

enteroanastomosi

enteroanastomosi

femení cirurgia Comunicació longitudinal o lateral de dues anses intestinals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enterobacteriàcies

■ enterobacteriàcies

femení microbiologia plural Família de bacteris gramnegatius en forma de bacils fermentadors dels glúcids singular Individu de la família de les enterobacteriàcies