Es mostren 88939 resultats

■ entonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entonar</title>

Etimologia: de to 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu música
    1. Començar, algú, a cantar un cant, melodia, etc., per donar el to als altres.
    2. per extensió Començar a cantar.
    3. Donar a una nota el seu to just.
    4. usat absolutament Cantar entonant bé cada nota, no desafinant.
  2. transitiu Fer que els tons d’una pintura s’adiguin.
  3. transitiu
    1. Tonificar, fortificar l’organisme. Una copeta d’anís t’entonarà l’organisme.
    2. usat absolutament Aquest vi entona.
  4. pronominal Agafar supèrbia, presumpció. Des que tothom li fa cas s’ha entonat de mala manera.

■ entonar

verb transitiu música Començar, algú, a cantar un cant, melodia, etc, per donar el to als altres per extensió Començar a cantar Donar a una nota el seu to just usat absolutament Cantar entonant bé cada nota, no desafinant transitiu Fer que els tons d’una pintura s’adiguin transitiu Tonificar, fortificar l’organisme Una copeta d’anís t’entonarà l’organisme usat absolutament Aquest vi entona pronominal Agafar supèrbia, presumpció Des que tothom li fa cas s’ha entonat de mala manera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entonat
| entonada

■ entonat
| entonada

adjectiu Que es dona to, ple de presumpció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

entonyinar-se

entonyinar-se

verb pronominal Empolainar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

entòptic
| entòptica

entòptic
| entòptica

adjectiu oftalmologia Dit de qualsevol estructura que hi ha o es crea a l’interior de l’ull
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entorcillar

■ entorcillar

verb transitiu Retorçar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entorcillat
| entorcillada

■ entorcillat
| entorcillada

adjectiu Retort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entorcir

■ entorcir

verb transitiu dialectal Tòrcer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entorn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entorn</title>

Etimologia: de torn 1a font: 1275
  1. masculí Contorn.
    1. masculí plural especialment Voltants immediats. Els entorns de la vila.
    2. a l’entorn (o tot a l’entorn) locució adverbial Al voltant.
    3. entorn de locució prepositiva Al voltant de. S’estaven entorn del llit.
    4. entorn de locució prepositiva figuradament Tocant a, sobre. Van discutir tot el dia entorn del mateix tema.
  3. masculí figuradament Ambient, medi. L’entorn familiar, social. Preocupats per la qualitat de l’entorn.
  4. masculí matemàtiques A l’interior d’una figura geomètrica fitada, conjunt de punts que disten d’un punt donat en menys d’una certa quantitat.
  5. masculí topologia En un espai topològic E, part de E que conté un obert de E que al seu torn conté un punt x o una part A de E.

■ entorn

masculí Contorn masculí plural especialment Voltants immediats Els entorns de la vila a l’entorn o tot a l’entorn locució adverbial Al voltant entorn de locució prepositiva Al voltant de S’estaven entorn del llit entorn de locució prepositiva figuradament Tocant a, sobre Van discutir tot el dia entorn del mateix tema masculí figuradament Ambient, medi L’entorn familiar, social Preocupats per la qualitat de l’entorn masculí matemàtiques A l’interior d’una figura geomètrica fitada, conjunt de punts que disten d’un punt donat en menys d’una certa quantitat masculí topologia En un espai…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entornar

■ entornar

verb transitiu Donar la segona llaurada a la terra transitiu Fer el segon cosit a les juntures de la roba blanca pronominal Encongir-se la roba després de rentada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entornpeu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entornpeu</title>

Partició sil·làbica: en_torn_peu
Etimologia: de entorn i peu 1a font: 1420
    masculí
  1. construcció Peça, generalment de fusta, de la part baixa del balcó, o en algunes escales per a limitar l’amplada de l’esglaó, i sobre la qual descansa la barana.
  2. En una paret, faixa estreta, prop de terra, de color, etc., diferent que la resta de la paret, sòcol.
  3. Drap o peça de roba que envolta la part inferior del llit i en tapa les potes i el sota.
  4. obsolet Vora d’una faldilla.

■ entornpeu

masculí construcció Peça, generalment de fusta, de la part baixa del balcó, o en algunes escales per a limitar l’amplada de l’esglaó, i sobre la qual descansa la barana En una paret, faixa estreta, prop de terra, de color, etc, diferent que la resta de la paret, sòcol Drap o peça de roba que envolta la part inferior del llit i en tapa les potes i el sota obsolet Vora d’una faldilla
Traducció