Es mostren 88939 resultats

■ entorpidor
| entorpidora

■ entorpidor
| entorpidora

adjectiu Que entorpeix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entorpiment

■ entorpiment

masculí Acció d’entorpir o d’entorpir-se l’efecte Allò que entorpeix Una vida plena d’entorpiments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entorpir

■ entorpir

verb transitiu Impedir, torbar el progrés, el funcionament d’una cosa Les males condicions i l’ambient enrarit entorpeixen el treball pronominal Se li entorpien les mans pel fred
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entorrellat
| entorrellada

■ entorrellat
| entorrellada

adjectiu Dit del cel ple de núvols esponjosos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entortellament

■ entortellament

masculí Acció d’entortellar o d’entortellar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entortellar

■ entortellar

verb transitiu Corbar alguna cosa fent-li prendre la forma d’un cercle pronominal Corbar-se prenent la forma d’un cercle
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entortillar

■ entortillar

verb transitiu Doblegar una cosa rígida de manera que formi angle per extensió Tòrcer transitiu i pronominal Entortellar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entortolligadís
| entortolligadissa

■ entortolligadís
| entortolligadissa

adjectiu Susceptible d’ésser entortolligat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entortolligament

■ entortolligament

masculí Acció d’entortolligar o d’entortolligar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entortolligar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entortolligar</title>

Etimologia: probablement del ll. vg. *intorticulare, der. de intortus, que hauria donat *entortigolar, canviat després en entortolligar per metàtesi influïda segurament pel verb lligar 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Corbar alguna cosa de manera que formi un o més cercles o espires al voltant d’una altra cosa. Duia una corda molt llarga entortolligada a la cintura.
  2. pronominal
    1. La serpent s’entortolliga al tronc de l’arbre.
    2. figuradament Quan es posa nerviós, se li entortolliga la llengua.

■ entortolligar

verb transitiu Corbar alguna cosa de manera que formi un o més cercles o espires al voltant d’una altra cosa Duia una corda molt llarga entortolligada a la cintura pronominal La serpent s’entortolliga al tronc de l’arbre figuradament Quan es posa nerviós, se li entortolliga la llengua
Informació complementària
Traducció