Es mostren 88953 resultats

■ entràmenes

■ entràmenes

femení plural antigament Entranyes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrament

■ entrament

masculí antigament Acció d’entrar entrada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrampar

■ entrampar

verb transitiu Agafar en una trampa pronominal Caure en una trampa figuradament Contreure, algú, deutes que difícilment podrà pagar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entrant</title>

Etimologia: de entrar 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Que entra. Hi ha una part entrant entre dues de sortints.
    2. masculí Part que entra.
    3. adjectiu Que accedeix a un càrrec. El president entrant va exposar el seu programa de govern.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona que té entrada lliure en una casa. Deixeu-los passar, que són molt entrants de la casa.
  3. adjectiu Vinent. La setmana entrant no hi ha classe. El mes entrant comença el curs.
  4. masculí gastronomia
    1. Cadascun dels plats que hom serveix a taula, llevat de l’olla o el bullit.
    2. especialment Plat, especialment lleuger, que hom serveix en primer lloc en un àpat.
  5. a l’entrant de locució prepositiva A l’entrada de, a l’indret pel qual hom entra en un lloc, al començament d’un període de temps. A l’entrant del port. A l’entrant del mes de maig.
  6. dies entrants Primers dies d’un mes.

■ entrant

adjectiu Que entra Hi ha una part entrant entre dues de sortints masculí Part que entra adjectiu Que accedeix a un càrrec El president entrant va exposar el seu programa de govern adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona que té entrada lliure en una casa Deixeu-los passar, que són molt entrants de la casa adjectiu Vinent La setmana entrant no hi ha classe El mes entrant comença el curs masculí gastronomia Cadascun dels plats que hom serveix a taula, llevat de l’olla o el bullit especialment Plat, especialment lleuger, que hom serveix en primer lloc en un àpat a l’entrant de locució…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entranya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entranya</title>

Etimologia: del ll. interanea ‘intestins’, neutre pl. de interaneus ‘intern’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. anatomia animal Cadascun dels òrgans continguts en les cavitats principals del cos.
  2. plural
    1. Si de la mare. El fruit de les meves entranyes.
    2. figuradament Les entranyes de la terra.
  3. bones (o males) entranyes Bons (o mals) sentiments.
  4. no tenir entranyes No tenir sentiments, compassió. La guerra no té entranyes.
  5. sense entranyes Sense compassió.

■ entranya

femení anatomia animal Cadascun dels òrgans continguts en les cavitats principals del cos plural Si de la mare El fruit de les meves entranyes figuradament Les entranyes de la terra bones o males entranyes Bons o mals sentiments no tenir entranyes No tenir sentiments, compassió La guerra no té entranyes sense entranyes Sense compassió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entranyable

■ entranyable

adjectiu Dit d’un afecte molt pregon, molt íntim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entranyablement

■ entranyablement

adverbi Amb un afecte entranyable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entranyat
| entranyada

■ entranyat
| entranyada

adjectiu Que hom porta a les entranyes, a l’ànima Tenir, algú, el pecat entranyat mal entranyat De males entranyes, descastat, sense pietat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrapar

■ entrapar

verb transitiu Agafar en una trapa, com en una trapa pronominal Vaig entrapar-me la cama entre dues fustes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entrar</title>

Etimologia: del ll. intrare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. intransitiu Anar, passar, de fora a dins d’un lloc. Ha entrat a casa per la porta del darrere. Entreu, si us plau. Entraren a Girona pel carrer de Ciutadans. Les tropes enemigues no pogueren entrar a la ciutat. El gos ha entrat al galliner. El transatlàntic ja ha entrat al port. Per la finestra entra molt de sol, però també fum, pols...
    2. transitiu Fer passar alguna cosa de fora a dins d’un lloc. Anaven entrant les patates al celler. Per on entrareu l’armari? Volíem entrar llibres, però a la duana ens els han confiscats.
    3. entrar al món Néixer.
    4. entrar i sortir Passar de fora a dins i de dins a fora d’un lloc amb un interval de temps molt breu entre ambdues accions, o reiteradament. Només un moment: entrar i sortir. No entreu i sortiu més: o dins o fora.
  2. intransitiu Passar a allotjar-se una cosa totalment o parcialment dins una altra. El clau ha entrat dos centímetres a la paret. Li ha entrat a la carn tota la punxa.
  3. intransitiu per extensió Passar a formar part del capital d’algú, d’una empresa. Avui ha entrat en caixa una gran quantitat. Quants diners van entrar, la setmana passada?
  4. intransitiu per extensió Passar d’un període de temps a un altre. Acabem d’entrar a l’hivern. Es pensaven que havien entrat en l’edat d’or. Ja han entrat a la maduresa.
  5. intransitiu [sovint amb negació] per extensió
    1. Poder passar una cosa a l’interior d’una altra. La clau no entra al pany.
    2. Deixar passar, un vestit, un capell, unes sabates, etc., una part del cos, de manera que hom pot posar-se’ls. L’anell no m’entra. Si eixamples la cintura, les faldilles t’entraran més bé.
    3. figuradament Poder ésser assimilada mentalment o acceptada per algú alguna cosa. Les matemàtiques no m’entren. Li entra la física? El que ha fet no m’entra al cap.
    4. figuradament Aconseguir d’entendre alguna cosa. El llatí és molt difícil: m’ha costat molt d’entrar-hi. És inútil: no hi entro.
  6. intransitiu per extensió Sobrevenir a algú una sensació, un sentiment, un estat d’ànim. M’ha entrat gana. Va entrar-me una gran desesperació.
  7. intransitiu per extensió
    1. Posar-se en una situació, en un estat, en una manera d’ésser. Entrar en activitat un funcionari. Entrar en convalescència. Entrar en activitat un volcà. Entrar en vigor una llei.
    2. especialment Començar a formar part d’una corporació, un cos, una empresa, etc., ésser-hi admès com a membre, alumne, treballador, etc. Ha entrat a l’Institut d’Estudis Catalans. No ha pogut entrar a l’Escola d’Arquitectura. Entrarà a la Maquinista.
    3. especialment Començar a prendre part en alguna cosa. Entrar en un negoci. Entrar en una conjura. Entrar en batalla.
    4. jocs d’entreteniment En el joc de cartes, prendre part en una jugada. Entro!
    5. música Iniciar, un instrumentista o cantant, una intervenció en el curs d’una peça musical.
  8. intransitiu per extensió Alguna cosa formar part d’una altra. Això no entra en els meus costums. En aquesta salsa no hi entra ou. En aquest vestit, hi entraran tres metres de roba.
  9. intransitiu esports Efectuar una entrada.
  10. transitiu mobiliari Ajustar calaixos a l’escambell o buc d’un moble.

■ entrar

verb intransitiu Anar, passar, de fora a dins d’un lloc Ha entrat a casa per la porta del darrere Entreu, si us plau Entraren a Girona pel carrer de Ciutadans Les tropes enemigues no pogueren entrar a la ciutat El gos ha entrat al galliner El transatlàntic ja ha entrat al port Per la finestra entra molt de sol, però també fum, pols transitiu Fer passar alguna cosa de fora a dins d’un lloc Anaven entrant les patates al celler Per on entrareu l’armari Volíem entrar llibres, però a la duana ens els han confiscats entrar al món Néixer entrar i sortir Passar de fora a dins i de dins a fora d’un…
Informació complementària
Traducció