Es mostren 88940 resultats

■ entranyablement

■ entranyablement

adverbi Amb un afecte entranyable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entranyat
| entranyada

■ entranyat
| entranyada

adjectiu Que hom porta a les entranyes, a l’ànima Tenir, algú, el pecat entranyat mal entranyat De males entranyes, descastat, sense pietat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrapar

■ entrapar

verb transitiu Agafar en una trapa, com en una trapa pronominal Vaig entrapar-me la cama entre dues fustes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entrar</title>

Etimologia: del ll. intrare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. intransitiu Anar, passar, de fora a dins d’un lloc. Ha entrat a casa per la porta del darrere. Entreu, si us plau. Entraren a Girona pel carrer de Ciutadans. Les tropes enemigues no pogueren entrar a la ciutat. El gos ha entrat al galliner. El transatlàntic ja ha entrat al port. Per la finestra entra molt de sol, però també fum, pols...
    2. transitiu Fer passar alguna cosa de fora a dins d’un lloc. Anaven entrant les patates al celler. Per on entrareu l’armari? Volíem entrar llibres, però a la duana ens els han confiscats.
    3. entrar al món Néixer.
    4. entrar i sortir Passar de fora a dins i de dins a fora d’un lloc amb un interval de temps molt breu entre ambdues accions, o reiteradament. Només un moment: entrar i sortir. No entreu i sortiu més: o dins o fora.
  2. intransitiu Passar a allotjar-se una cosa totalment o parcialment dins una altra. El clau ha entrat dos centímetres a la paret. Li ha entrat a la carn tota la punxa.
  3. intransitiu per extensió Passar a formar part del capital d’algú, d’una empresa. Avui ha entrat en caixa una gran quantitat. Quants diners van entrar, la setmana passada?
  4. intransitiu per extensió Passar d’un període de temps a un altre. Acabem d’entrar a l’hivern. Es pensaven que havien entrat en l’edat d’or. Ja han entrat a la maduresa.
  5. intransitiu [sovint amb negació] per extensió
    1. Poder passar una cosa a l’interior d’una altra. La clau no entra al pany.
    2. Deixar passar, un vestit, un capell, unes sabates, etc., una part del cos, de manera que hom pot posar-se’ls. L’anell no m’entra. Si eixamples la cintura, les faldilles t’entraran més bé.
    3. figuradament Poder ésser assimilada mentalment o acceptada per algú alguna cosa. Les matemàtiques no m’entren. Li entra la física? El que ha fet no m’entra al cap.
    4. figuradament Aconseguir d’entendre alguna cosa. El llatí és molt difícil: m’ha costat molt d’entrar-hi. És inútil: no hi entro.
  6. intransitiu per extensió Sobrevenir a algú una sensació, un sentiment, un estat d’ànim. M’ha entrat gana. Va entrar-me una gran desesperació.
  7. intransitiu per extensió
    1. Posar-se en una situació, en un estat, en una manera d’ésser. Entrar en activitat un funcionari. Entrar en convalescència. Entrar en activitat un volcà. Entrar en vigor una llei.
    2. especialment Començar a formar part d’una corporació, un cos, una empresa, etc., ésser-hi admès com a membre, alumne, treballador, etc. Ha entrat a l’Institut d’Estudis Catalans. No ha pogut entrar a l’Escola d’Arquitectura. Entrarà a la Maquinista.
    3. especialment Començar a prendre part en alguna cosa. Entrar en un negoci. Entrar en una conjura. Entrar en batalla.
    4. jocs d’entreteniment En el joc de cartes, prendre part en una jugada. Entro!
    5. música Iniciar, un instrumentista o cantant, una intervenció en el curs d’una peça musical.
  8. intransitiu per extensió Alguna cosa formar part d’una altra. Això no entra en els meus costums. En aquesta salsa no hi entra ou. En aquest vestit, hi entraran tres metres de roba.
  9. intransitiu esports Efectuar una entrada.
  10. transitiu mobiliari Ajustar calaixos a l’escambell o buc d’un moble.

■ entrar

verb intransitiu Anar, passar, de fora a dins d’un lloc Ha entrat a casa per la porta del darrere Entreu, si us plau Entraren a Girona pel carrer de Ciutadans Les tropes enemigues no pogueren entrar a la ciutat El gos ha entrat al galliner El transatlàntic ja ha entrat al port Per la finestra entra molt de sol, però també fum, pols transitiu Fer passar alguna cosa de fora a dins d’un lloc Anaven entrant les patates al celler Per on entrareu l’armari Volíem entrar llibres, però a la duana ens els han confiscats entrar al món Néixer entrar i sortir Passar de fora a dins i de dins a fora d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entravessament

■ entravessament

masculí Acció d’entravessar o d’entravessar-se l’efecte Condició d’ entravessat 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entravessar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entravessar</title>

Etimologia: de travessar 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu Posar de través. El duien entravessat damunt un cavall.
  2. pronominal
    1. Posar-se de través. Se m’ha entravessat un osset, una espina, a la gola. La barca, en passar pel canal, es va entravessar i va restar encallada.
    2. No el puc pronunciar, aquest mot: la llengua se m’entravessa.
    3. marina, marítim Posar-se un vaixell de través, especialment quan, en cas de temporal, el vaixell es col·loca de manera que rep tots els embats, perpendicularment a la línia proa-popa, i resta, així, en la posició més perillosa.
  3. pronominal figuradament És un home que se m’ha entravessat: no el puc veure ni en pintura.

■ entravessar

verb transitiu Posar de través El duien entravessat damunt un cavall pronominal Posar-se de través Se m’ha entravessat un osset, una espina, a la gola La barca, en passar pel canal, es va entravessar i va restar encallada No el puc pronunciar, aquest mot la llengua se m’entravessa marina, marítim Posar-se un vaixell de través, especialment quan, en cas de temporal, el vaixell es colloca de manera que rep tots els embats, perpendicularment a la línia proa-popa, i resta, així, en la posició més perillosa pronominal figuradament És un home que se m’ha entravessat no el puc veure ni en pintura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entravessat
| entravessada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entravessat</title>

Etimologia: de entravessar
    adjectiu
  1. Enrevessat.
  2. marina, marítim Dit del vent de través o a la quadra, és a dir, el que forma un angle de 90° amb la quilla.
  3. marina, marítim Dit del vaixell que rep el vent o la mar en direcció perpendicular a la línia proa-popa.

■ entravessat
| entravessada

adjectiu Enrevessat marina, marítim Dit del vent de través o a la quadra, és a dir, el que forma un angle de 90° amb la quilla marina, marítim Dit del vaixell que rep el vent o la mar en direcció perpendicular a la línia proa-popa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entre</title>

Etimologia: del ll. ĭntĕr, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    preposició
  1. En l’espai que separa dues persones o coses. Vam passar entre dues rengleres de soldats. Tancat entre quatre parets.
  2. En el temps que separa dos moments, dos esdeveniments. Ella partirà entre les quatre i les cinc.
  3. Més alt que l’un i més baix que l’altre de dos graus, rangs, estats, etc. Comte és entre marquès i vescomte.
  4. De l’un a l’altre, l’un respecte a l’altre, denotant una distància, una separació, una acció recíproca, una relació mútua. Entre els dos amics, tot eren mirades d’intel·ligència. L’odi creixia entre les dues nacions. Dues rectes paral·leles entre elles. Dos nombres primers entre ells.
  5. Introdueix la designació d’un conjunt de persones o coses en el nombre de les quals és comptat algú o alguna cosa, les quals hom compara en una distribució, difusió, etc., en una acció recíproca, cooperen a una acció comuna. Van trobar-lo entre els morts. Entre tants concurrents, n’hi haurà algun de foraster. Es distingeix entre tots els seus condeixebles. Distribuïren entre tots els refugiats els diners que havien recaptat. Entre tu i jo ho aconseguirem.
  6. això sigui dit entre nosaltres D’aquest comentari, que no se n’assabentin els altres.
  7. entre dents
    1. Agafat entre les dues fileres de dents.
    2. figuradament Sense deixar entendre bé les paraules.
  8. entre setmana Durant la setmana, en algun dels dies que no són ni dissabte ni diumenge.
  9. nedar entre dues aigües Obrar hàbilment, sense deixar-se emportar o dominar ni per un partit ni per l’altre.
  10. portar (o tenir, etc.) entre mans Estar fent una cosa, treballant-hi, tenint-ne esment.

■ entre

preposició En l’espai que separa dues persones o coses Vam passar entre dues rengleres de soldats Tancat entre quatre parets En el temps que separa dos moments, dos esdeveniments Ella partirà entre les quatre i les cinc Més alt que l’un i més baix que l’altre de dos graus, rangs, estats, etc Comte és entre marquès i vescomte De l’un a l’altre, l’un respecte a l’altre, denotant una distància, una separació, una acció recíproca, una relació mútua Entre els dos amics, tot eren mirades d’intelligència L’odi creixia entre les dues nacions Dues rectes paralleles entre elles Dos nombres primers…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entre-

■ entre-

Prefix, del llatí inter , que significa ‘enmig’ Ex entrellaçar, entrefilet, entrenús, entretant ‘a mitges’ Ex entreveure, entreobrir Prefix, del llatí inter , que denota reciprocitat Ex entreajudar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entreabaltir-se

■ entreabaltir-se

verb pronominal Abaltir-se lleugerament
Informació complementària
Traducció