Es mostren 88940 resultats

■ entregar

■ entregar

verb transitiu i pronominal Lliurar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entregirar

■ entregirar

verb transitiu Girar a mitges Entregirà el cap i feu l’ullet pronominal S’ha entregirat la roda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entreguard


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entreguard</title>

Etimologia: de entreguardar 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. construcció Acció d’entreguardar.
  2. fusteria Joc de dos llistons, a vegades ajuntats per peces corredores, col·locats perpendicularment als extrems d’una peça de fusta per observar si és ben plana.

■ entreguard

masculí construcció Acció d’entreguardar fusteria Joc de dos llistons, a vegades ajuntats per peces corredores, collocats perpendicularment als extrems d’una peça de fusta per observar si és ben plana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entreguardar

■ entreguardar

verb transitiu construcció Alinear visualment dos punts per fixar la posició d’un tercer punt amb relació a la recta determinada per aquells altres dos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entreguerres

■ entreguerres

Mot emprat en l’expressió d’entreguerres locució adjectiva Dins el període transcorregut entre dues guerres successives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrellaçament

■ entrellaçament

masculí Acció d’entrellaçar o d’entrellaçar-se l’efecte televisió Mètode d’exploració, emprat en televisió, consistent en la descomposició d’una imatge completa en dues trames amb llurs línies entrellaçades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrellaçar

■ entrellaçar

verb transitiu Enllaçar una cosa amb una altra pronominal El fil groc s’hi entrellaça amb el vermell En el somni han anat entrellaçant-se tots els meus neguits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrellaçat
| entrellaçada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entrellaçat</title>

Etimologia: de entrellaçar
  1. adjectiu heràldica Dit de cadascun dels xebrons, anellets, claus i altres objectes passats els uns dins els altres.
  2. masculí art Motiu ornamental obtingut per l’encreuament dels seus elements, siguin motllures, xifres o figures geomètriques.

■ entrellaçat
| entrellaçada

adjectiu heràldica Dit de cadascun dels xebrons, anellets, claus i altres objectes passats els uns dins els altres masculí art Motiu ornamental obtingut per l’encreuament dels seus elements, siguin motllures, xifres o figures geomètriques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrellat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entrellat</title>

Etimologia: del ll. trĭchĭla ‘emparrat, teixit de tiges embrancades’, com l’ant. i dialectal trellat ‘còpia; raó o fonament lògic; profit d’una acció’ 1a font: 1864, DLab.
masculí Manera com s’ha esdevingut o realitzat, com està conjuminada, alguna cosa, i que és objecte d’una indagació. No ho entenc: vejam si tu en pots treure l’entrellat.

■ entrellat

masculí Manera com s’ha esdevingut o realitzat, com està conjuminada, alguna cosa, i que és objecte d’una indagació No ho entenc vejam si tu en pots treure l’entrellat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrelligament

■ entrelligament

masculí Acció d’entrelligar o d’entrelligar-se l’efecte
Traducció