Es mostren 88953 resultats

■ entremesclament

■ entremesclament

masculí Acció d’entremesclar o d’entremesclar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entremesclar

■ entremesclar

verb transitiu Mesclar una cosa amb altres, entre altres pronominal Aquestes famílies s’han entremesclat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entremetedor
| entremetedora

■ entremetedor
| entremetedora

adjectiu Que s’entremet, que es fica allí on no el demanen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entremetiment

■ entremetiment

masculí Acció d’entremetre’s l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entremetre’s


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entremetre’s</title>

Etimologia: de metre2 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb pronominal
  1. Posar-se, algú, entre dues persones o més com a mitjancer, especialment sense que ningú li ho demani.
  2. per extensió Posar-se, algú, en assumptes que no són de la seva incumbència; ficar-se. No t’hi entremetis, ja ho solucionarà l’interessat.

■ entremetre’s

verb pronominal Posar-se, algú, entre dues persones o més com a mitjancer, especialment sense que ningú li ho demani per extensió Posar-se, algú, en assumptes que no són de la seva incumbència ficar-se No t’hi entremetis, ja ho solucionarà l’interessat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entremig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entremig</title>

Etimologia: de mig 1a font: s. XV, Cauliach
  1. adverbi Al mig de, entre. Feia pena de veure aquella pobra criatura entremig d’aquells homes. Ell va sortir d’entremig de la gent.
  2. masculí Interval, l’espai entre dues coses, l’espai de temps entre dues dates.

■ entremig

adverbi Al mig de, entre Feia pena de veure aquella pobra criatura entremig d’aquells homes Ell va sortir d’entremig de la gent masculí Interval, l’espai entre dues coses, l’espai de temps entre dues dates
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entremirar-se

■ entremirar-se

verb pronominal Mirar-se mútuament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrenador
| entrenadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entrenador</title>

Etimologia: de entrenar
    esports
  1. masculí i femení Tècnic esportiu que dirigeix els entrenaments dels atletes en llur activitat específica.
  2. masculí i femení En el ciclisme darrere moto, motorista que amb una moto degudament preparada precedeix el ciclista tallant l’aire.
  3. masculí Nom genèric donat a una sèrie d’instruments especials projectats per a mantenir el cos en forma i que permeten d’ésser usats en sala.

■ entrenador
| entrenadora

esports masculí i femení Tècnic esportiu que dirigeix els entrenaments dels atletes en llur activitat específica masculí i femení En el ciclisme darrere moto, motorista que amb una moto degudament preparada precedeix el ciclista tallant l’aire masculí Nom genèric donat a una sèrie d’instruments especials projectats per a mantenir el cos en forma i que permeten d’ésser usats en sala
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrenament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entrenament</title>

Etimologia: de entrenar
    masculí
    1. Acció d’entrenar o d’entrenar-se;
    2. l’efecte.
  2. esports Conjunt de pràctiques físiques, psíquiques i dietètiques destinades a proporcionar a l’atleta una preparació per a poder efectuar una prova en les millors condicions de rendiment.

■ entrenament

masculí Acció d’entrenar o d’entrenar-se l’efecte esports Conjunt de pràctiques físiques, psíquiques i dietètiques destinades a proporcionar a l’atleta una preparació per a poder efectuar una prova en les millors condicions de rendiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entrenar</title>

Etimologia: del fr. entraîner, íd., calc de l’angl. to train, manlleu del fr. traîner ‘educar; ensinistrar (un cavall de curses)’ 1a font: c. 1900
    verb
  1. transitiu Preparar (algú) per a una acció enèrgica mitjançant exercicis i un règim especial.
  2. esports
    1. transitiu Dirigir l’activitat de preparació dels atletes per a la disputa d’una prova o d’una competició.
    2. transitiu Posar, per l’exercici, en aptitud i capacitat per a una prova determinada.
    3. pronominal Preparar-se físicament per a una prova esportiva.

■ entrenar

verb transitiu Preparar algú per a una acció enèrgica mitjançant exercicis i un règim especial esports transitiu Dirigir l’activitat de preparació dels atletes per a la disputa d’una prova o d’una competició transitiu Posar, per l’exercici, en aptitud i capacitat per a una prova determinada pronominal Preparar-se físicament per a una prova esportiva
Informació complementària
Traducció