Es mostren 88939 resultats

■ entretalladura

■ entretalladura

femení escultura Escultura entretallada indústries del calçat Tall que es fa a la sola al llarg de la línia segons la qual s’ha de fer una costura per tal d’alçar el tros de cuir que després, abaixant-lo, taparà la costura feta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entretallament

■ entretallament

masculí Acció d’entretallar Cosa entretallada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entretallar

■ entretallar

verb transitiu Tallar incompletament, sense separar una part de l’altra o fent talls discontinus Amb una llanceta de sagnar s’entretallà tota la cara escultura Esculpir de mig relleu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entretancar

■ entretancar

verb transitiu Deixar a mig tancar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entretant

■ entretant

adverbi Mentrestant en l’entretant locució adverbial Mentrestant En l’entretant faré feina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entreteiximent

■ entreteiximent

masculí Acció d’entreteixir l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entreteixir

■ entreteixir

verb transitiu indústria tèxtil Teixir conjuntament, amb la trama d’una tela, fils de matèria o color diferent per tal d’obtenir efectes especials en el teixit enllaçar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entretela

■ entretela

femení indústria tèxtil Teixit de cotó, lli, fibres sintètiques, etc, fort i encarcarat que hom empra en confecció per a donar gruix o cos a certes parts dels vestits colls, punys, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entretelar

■ entretelar

verb transitiu confecció Posar l’entretela arts gràfiques Collocar els plecs impresos alternats amb cartons fins o cartolines i premsar-los a fi d’eliminar-ne els senyals de la impressió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entretemps


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entretemps</title>

Etimologia: de temps 1a font: 1696, DLac.
    masculí invariable
  1. Temps comprès entre estiu i hivern.
  2. d’entretemps locució adjectiva invariable Dit de la roba de vestir no tan gruixuda com la d’hivern ni tan prima com la d’estiu. Vestit, jaqueta, brusa d’entretemps.

■ entretemps

masculí invariable Temps comprès entre estiu i hivern d’entretemps locució adjectiva invariable Dit de la roba de vestir no tan gruixuda com la d’hivern ni tan prima com la d’estiu Vestit, jaqueta, brusa d’entretemps
Informació complementària
Traducció