Es mostren 88939 resultats

■ entroncar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entroncar</title>

Etimologia: de tronc 1a font: 1917, DOrt.
    verb
  1. transitiu Establir la genealogia d’una persona.
  2. intransitiu Contreure parentiu amb una família.
  3. intransitiu
    1. Tenir una cosa un punt de coincidència o la seva continuació en una altra. Els intents d’entroncar amb la situació anterior a la guerra.
    2. obres públiques Ajuntar-se dues línies de ferrocarril, dues carreteres, etc., en una. La línia del Litoral entronca amb la de Granollers més amunt d’Hostalric.

■ entroncar

verb transitiu Establir la genealogia d’una persona intransitiu Contreure parentiu amb una família intransitiu Tenir una cosa un punt de coincidència o la seva continuació en una altra Els intents d’entroncar amb la situació anterior a la guerra obres públiques Ajuntar-se dues línies de ferrocarril, dues carreteres, etc, en una La línia del Litoral entronca amb la de Granollers més amunt d’Hostalric
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entronització

■ entronització

femení Acció d’entronitzar l’efecte catolicisme Benedicció d’una imatge de Crist o de la Mare de Déu que hom colloca en un lloc d’honor dins una església o en una llar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entronitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entronitzar</title>

Etimologia: de tron 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Col·locar al tron un rei o un pontífex en la cerimònia de l’entronització per conferir-li el poder sobirà.
    2. per extensió Elevar al tron, a la cadira pontifical, a la seu episcopal.
    3. figuradament Establir sobiranament.
  2. catolicisme Fer l’entronització d’una imatge de Crist o de la Mare de Déu.

■ entronitzar

verb transitiu Collocar al tron un rei o un pontífex en la cerimònia de l’entronització per conferir-li el poder sobirà per extensió Elevar al tron, a la cadira pontifical, a la seu episcopal figuradament Establir sobiranament catolicisme Fer l’entronització d’una imatge de Crist o de la Mare de Déu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entropessada

■ entropessada

femení dialectal Ensopegada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entropessar

■ entropessar

verb intransitiu dialectal antigament ensopegar 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

entropessó

entropessó

masculí dialectal Ensopegada
Gran Diccionari de la llengua catalana

entropi

entropi

masculí oftalmologia Inversió de la vora palpebral cap al globus ocular
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entropia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entropia</title>

Partició sil·làbica: en_tro_pi_a
Etimologia: formació culta sobre el gr. tropḗ ‘mutació’, per analogia amb enérgeia ‘energia’ 1a font: 1925
    femení
  1. [símbol S] física Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema considerat, que, en els sistemes aïllats, no pot disminuir.
  2. informàtica Magnitud que mesura el grau d’informació no aprofitable que dona una font segons el seu nombre de respostes possibles.

■ entropia

femení símbol S física Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema considerat, que, en els sistemes aïllats, no pot disminuir informàtica Magnitud que mesura el grau d’informació no aprofitable que dona una font segons el seu nombre de respostes possibles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

entròpic
| entròpica

entròpic
| entròpica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’entropia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ entrullar

■ entrullar

verb transitiu Posar oli o vi en un trull o en trulls
Informació complementària
Traducció