Diccionari - GDLC | diccionari.cat

1. transitiu Causar tristesa a algú, fer-lo posar trist.
2. pronominal Posar-se trist.
transitiu Comunicar un aspecte trist. Aquestes cortines entristeixen la casa.

■ entristir

verb transitiu Causar tristesa a algú, fer-lo posar trist pronominal Posar-se trist transitiu Comunicar un aspecte trist Aquestes cortines entristeixen la casa

entrò

<title type="display">entrò</title>

Etimologia: del ll. ĭntro ‘cap dins’

preposició antigament Fins.

■ entrompar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entrompar</title>

Etimologia: de trompa

verb transitiu i pronominal popularment embriagar.

■ entrompar

verb transitiu i pronominal popularment embriagar

■ entroncament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entroncament</title>

Etimologia: de entroncar 1a font: 1917, DOrt.

masculí

1. Acció d’entroncar;
2. l’efecte.
obres públiques Lloc on entronquen dues línies, carreteres, etc.

■ entroncament

masculí Acció d’entroncar l’efecte obres públiques Lloc on entronquen dues línies, carreteres, etc

■ entroncar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entroncar</title>

Etimologia: de tronc 1a font: 1917, DOrt.

verb

transitiu Establir la genealogia d’una persona.
intransitiu Contreure parentiu amb una família.
intransitiu
1. Tenir una cosa un punt de coincidència o la seva continuació en una altra. Els intents d’entroncar amb la situació anterior a la guerra.
2. obres públiques Ajuntar-se dues línies de ferrocarril, dues carreteres, etc., en una. La línia del Litoral entronca amb la de Granollers més amunt d’Hostalric.

verb transitiu Establir la genealogia d’una persona intransitiu Contreure parentiu amb una família intransitiu Tenir una cosa un punt de coincidència o la seva continuació en una altra Els intents d’entroncar amb la situació anterior a la guerra obres públiques Ajuntar-se dues línies de ferrocarril, dues carreteres, etc, en una La línia del Litoral entronca amb la de Granollers més amunt d’Hostalric

■ entronització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entronització</title>

Partició sil·làbica: en_tro_nit_za_ci_ó
Etimologia: de entronitzar

femení

1. Acció d’entronitzar;
2. l’efecte.
catolicisme Benedicció d’una imatge de Crist o de la Mare de Déu que hom col·loca en un lloc d’honor dins una església o en una llar.

■ entronització

femení Acció d’entronitzar l’efecte catolicisme Benedicció d’una imatge de Crist o de la Mare de Déu que hom colloca en un lloc d’honor dins una església o en una llar

■ entronitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">entronitzar</title>

Etimologia: de tron 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu

1. Col·locar al tron un rei o un pontífex en la cerimònia de l’entronització per conferir-li el poder sobirà.
2. per extensió Elevar al tron, a la cadira pontifical, a la seu episcopal.
3. figuradament Establir sobiranament.
catolicisme Fer l’entronització d’una imatge de Crist o de la Mare de Déu.

■ entronitzar

verb transitiu Collocar al tron un rei o un pontífex en la cerimònia de l’entronització per conferir-li el poder sobirà per extensió Elevar al tron, a la cadira pontifical, a la seu episcopal figuradament Establir sobiranament catolicisme Fer l’entronització d’una imatge de Crist o de la Mare de Déu

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ entristar

■ entristidor | entristidora

■ entristidor | entristidora

■ entristiment

■ entristir

entrò

■ entrompar

■ entroncament

■ entroncar

■ entronització

■ entronitzar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ entristidor

| entristidora

■ entristidor

| entristidora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia