Es mostren 88939 resultats

■ ènula

■ ènula

femení botànica Herba de l’ala ènula campana Ènula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enumerabilitat

enumerabilitat

femení matemàtiques Qualitat d’enumerable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enumerable

■ enumerable

adjectiu Que pot ésser enumerat matemàtiques Dit del conjunt que pot ésser enumerat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enumeració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enumeració</title>

Partició sil·làbica: e_nu_me_ra_ci_ó
Etimologia: de enumerar
    femení
    1. Acció d’enumerar;
    2. l’efecte.
  2. Compte detallat.
  3. Recapitulació en un discurs.
  4. retòrica
    1. Figura retòrica que consisteix a expressar ràpidament diverses idees.
    2. enumeració caòtica Recurs de la poesia contemporània mitjançant el qual són agrupats idees i objectes heterogenis d’una manera desordenada.

■ enumeració

femení Acció d’enumerar l’efecte Compte detallat Recapitulació en un discurs retòrica Figura retòrica que consisteix a expressar ràpidament diverses idees enumeració caòtica Recurs de la poesia contemporània mitjançant el qual són agrupats idees i objectes heterogenis d’una manera desordenada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enumerar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enumerar</title>

Etimologia: de número 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Enunciar una per una totes les parts d’un tot, les coses que formen un conjunt, una sèrie, etc. Li vaig enumerar tots els inconvenients i tots els avantatges de l’empresa.
  2. matemàtiques Establir una correspondència biunívoca entre els elements d’un conjunt i els nombres naturals.

■ enumerar

verb transitiu Enunciar una per una totes les parts d’un tot, les coses que formen un conjunt, una sèrie, etc Li vaig enumerar tots els inconvenients i tots els avantatges de l’empresa matemàtiques Establir una correspondència biunívoca entre els elements d’un conjunt i els nombres naturals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enumeratiu
| enumerativa

■ enumeratiu
| enumerativa

adjectiu Que enumera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enunciació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enunciació</title>

Partició sil·làbica: e_nun_ci_a_ci_ó
Homòfon: anunciació
Etimologia: del ll. enuntiatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció d’enunciar;
    2. l’efecte. La proposició és l’enunciació d’un judici.
  2. lingüística Acte d’utilització de la llengua.

■ enunciació

femení Acció d’enunciar l’efecte La proposició és l’enunciació d’un judici lingüística Acte d’utilització de la llengua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enunciar

■ enunciar

verb transitiu Dir una cosa en termes precisos, fent-la conèixer netament Saber enunciar el que hom pensa pronunciar 1 Enunciar un mot distintament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enunciat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enunciat</title>

Partició sil·làbica: e_nun_ci_at
Etimologia: del ll. enuntiatus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Fórmula amb la qual hom enuncia alguna cosa. L’enunciat d’un teorema.
  2. lingüística
    1. Expressió lingüística d’una idea o d’un fet.
    2. Segons l’Escola de Praga, expressió d’una relació de qui parla o escriu enfront d’una realitat concreta o abstracta.

■ enunciat

masculí Fórmula amb la qual hom enuncia alguna cosa L’enunciat d’un teorema lingüística Expressió lingüística d’una idea o d’un fet Segons l’Escola de Praga, expressió d’una relació de qui parla o escriu enfront d’una realitat concreta o abstracta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enunciatiu
| enunciativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enunciatiu</title>

Partició sil·làbica: e_nun_ci_a_tiu
Etimologia: del ll. enuntiativus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’enunciació.
  2. Que serveix per a enunciar.
  3. proposició enunciativa gramàtica Proposició que expressa un judici, afirmatiu o negatiu.

■ enunciatiu
| enunciativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’enunciació Que serveix per a enunciar proposició enunciativa gramàtica Proposició que expressa un judici, afirmatiu o negatiu
Traducció