Es mostren 88939 resultats

■ enuresi

■ enuresi

femení patologia Emissió involuntària d’orina, generalment nocturna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enutjar

■ enutjar

verb transitiu Causar enuig, afectar desplaentment pronominal Irritar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enutjós
| enutjosa

■ enutjós
| enutjosa

adjectiu Que causa enuig
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enutjosament

■ enutjosament

adverbi D’una manera enutjosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envà</title>

Etimologia: del cèlt. *andebannom, comp. de ande- ‘gran’ i bannom ‘banya’, aplicat per comparació de forma a un element de construcció sobresortint, després a un de protector i, d’aquí, a un de separador 1a font: 1360
    masculí
  1. construcció Paret prima formada generalment per maons posats de cantell i que normalment no suporta cap pes.
  2. anatomia i anatomia animal
    1. Septe. Envà nasal.
    2. envà del cor Separació entre cadascuna de les dues aurícules i dels dos ventricles formada en la part superior per teixit membranós i en la inferior per teixit muscular, amb fibres pertanyents a ambdós ventricles.
  3. botànica Septe.

■ envà

masculí construcció Paret prima formada generalment per maons posats de cantell i que normalment no suporta cap pes anatomia i anatomia animal Septe Envà nasal envà del cor Separació entre cadascuna de les dues aurícules i dels dos ventricles formada en la part superior per teixit membranós i en la inferior per teixit muscular, amb fibres pertanyents a ambdós ventricles botànica Septe
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envaïment

■ envaïment

masculí Acció d’envair invasió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envair


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envair</title>

Partició sil·làbica: en_va_ir
Etimologia: del ll. ĭnvādĕre, íd., der. del ll. vadĕre ‘anar’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. Entrar forcívolament en un territori, una ciutat, etc., per ocupar-los o saquejar-los. Els israelians envaïren la península del Sinaí.
  2. per extensió Cada estiu el país és envaït per turistes.
  3. figuradament La pesta envaí el reialme. La son m’anava envaint.

■ envair

verb transitiu Entrar forcívolament en un territori, una ciutat, etc, per ocupar-los o saquejar-los Els israelians envaïren la península del Sinaí per extensió Cada estiu el país és envaït per turistes figuradament La pesta envaí el reialme La son m’anava envaint
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

envaixellar


<title type="display">envaixellar</title>

Partició sil·làbica: en_vai_xe_llar
Etimologia: de vaixell 1a font: c. 1900
verb transitiu marina, marítim Posar alguna cosa en un vaixell o en vaixells.

envaixellar

verb transitiu marina, marítim Posar alguna cosa en un vaixell o en vaixells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

envalentiment

envalentiment

masculí Estat del qui s’ha envalentit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envalentir

■ envalentir

verb transitiu Fer valent pronominal Agafar valentia embravir-se
Informació complementària
Traducció