Es mostren 88940 resultats

■ envolupant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envolupant</title>

Etimologia: de envolupar
  1. adjectiu Que envolupa, envoltant.
  2. femení electrònica i radiotècnia Corba obtinguda unint els punts màxims d’una funció periòdica d’amplitud variable, com és ara el cas d’una ona modulada en amplitud.
  3. femení matemàtiques Corba tangent a totes les d’una família, cadascuna de les quals és anomenada involuta.

■ envolupant

adjectiu Que envolupa, envoltant femení electrònica i radiotècnia Corba obtinguda unint els punts màxims d’una funció periòdica d’amplitud variable, com és ara el cas d’una ona modulada en amplitud femení matemàtiques Corba tangent a totes les d’una família, cadascuna de les quals és anomenada involuta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ envolupar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">envolupar</title>

Etimologia: potser d’un ll. vg. *involuppare, amb influx de volutari ‘rebolcar-se’ i involvere, involvicare ‘embolcar’, que donà l’ant. envolopar, envolpar 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Envoltar cobrint en tots sentits. Abans de facturar-lo, envolupa’l curosament: és molt fràgil.
  2. figuradament Aquesta manera de viure t’envoluparà en el pecat.

■ envolupar

verb transitiu Envoltar cobrint en tots sentits Abans de facturar-lo, envolupa’l curosament és molt fràgil figuradament Aquesta manera de viure t’envoluparà en el pecat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enxampar

■ enxampar

verb transitiu Atrapar L’hem enxampat en una mentida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enxampurradament

■ enxampurradament

adverbi Amb locució enxampurrada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enxampurrat
| enxampurrada

■ enxampurrat
| enxampurrada

adjectiu Dit de la locució del qui parla molt imperfectament una llengua barrejant-hi mots, expressions, etc, d’una altra Un parlar enxampurrat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enxaneta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enxaneta</title>

Etimologia: probablement del llemosí enjaneta ‘fletxeta’, dimin. de l’oc. ant. engana, enjana ‘fletxa’, que sembla el mateix mot que engana ‘engany’ 1a font: 1882
masculí i femení folklore Infant que en l’exhibició dels castellers s’enfila al cim del castell humà.

■ enxaneta

masculí i femení folklore Infant que en l’exhibició dels castellers s’enfila al cim del castell humà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enxardorat
| enxardorada

■ enxardorat
| enxardorada

adjectiu Pres de xardor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enxarolar

■ enxarolar

verb transitiu adoberia Envernissar amb xarol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enxarolatge

enxarolatge

masculí adoberia Acció d’enxarolar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enxarpar

■ enxarpar

verb transitiu colloquialment agafar 1 , especialment d’una manera violenta o contra la voluntat de l’agafat
Informació complementària
Traducció