Es mostren 88940 resultats

■ enyor

■ enyor

masculí Enyorança No he tingut gota d’enyor trobar a enyor Enyorar, trobar a faltar Per força m’han de trobar a enyor He deixat de fumar i ho trobo a enyor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enyorable

■ enyorable

adjectiu Digne d’ésser enyorat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enyoradís
| enyoradissa

■ enyoradís
| enyoradissa

adjectiu Propens a enyorar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enyorament

■ enyorament

masculí Acció d’enyorar o d’enyorar-se Enyorança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enyorança

■ enyorança

femení Pena o dolor per l’absència, la pèrdua, d’alguna cosa o persona Quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enyorar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enyorar</title>

Etimologia: del ll. ĭgnōrāre ‘ignorar’, que prengué després el sentit de ‘ignorar on és algú’, i després el de ‘trobar-lo a faltar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Sentir pena d’ésser absent d’un país, d’haver perdut algú o alguna cosa. Enyorar, algú, la seva terra.
    2. Trobar a faltar alguna cosa o persona absent, desapareguda. Quan es van emportar el seu germà, els primers dies l’enyorava. Aquells berenars per les fonts, els enyoro.
  2. pronominal Ací, m’hi enyoro, jo! No t’enyoraràs pas, lluny de nosaltres? Enyorar-se d’algú.

■ enyorar

verb transitiu Sentir pena d’ésser absent d’un país, d’haver perdut algú o alguna cosa Enyorar, algú, la seva terra Trobar a faltar alguna cosa o persona absent, desapareguda Quan es van emportar el seu germà, els primers dies l’enyorava Aquells berenars per les fonts, els enyoro pronominal Ací, m’hi enyoro, jo No t’enyoraràs pas, lluny de nosaltres Enyorar-se d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enyorívol
| enyorívola

■ enyorívol
| enyorívola

adjectiu Que es fa enyorar, enyorable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enyorós
| enyorosa

■ enyorós
| enyorosa

adjectiu Que s’enyora, que enyora alguna cosa enyoradís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enzador

■ enzador

masculí Bastó al cim del qual és posat l’enze
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enze


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enze</title>

Etimologia: del ll. ĭndex, ĭndĭcis ‘indicador, revelador’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí Animal que serveix com a reclam de caça.
  2. figuradament
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona aturada, mancada d’iniciativa i d’enteniment. Ets molt enze.
    2. fer l’enze Fer l’orni, el beneit.

■ enze

masculí Animal que serveix com a reclam de caça figuradament adjectiu i masculí i femení Dit de la persona aturada, mancada d’iniciativa i d’enteniment Ets molt enze fer l’enze Fer l’orni, el beneit
Informació complementària
Traducció