Es mostren 88940 resultats

■ enzim


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">enzim</title>

Etimologia: del gr. en-3 i zýmē ‘ferment’
    masculí bioquímica
  1. Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
  2. enzim de restricció biotecnologia Endonucleasa de restricció.

■ enzim

masculí bioquímica Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cellulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud enzim de restricció biotecnologia Endonucleasa de restricció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enzimàtic
| enzimàtica

■ enzimàtic
| enzimàtica

adjectiu bioquímica Relatiu o pertanyent a un enzim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enzímic
| enzímica

■ enzímic
| enzímica

adjectiu bioquímica Enzimàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enzimologia

enzimologia

femení bioquímica Branca de la bioquímica que estudia els enzims
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

enzimoteràpia


<title type="display">enzimoteràpia</title>

Partició sil·làbica: en_zi_mo_te_rà_pi_a
Etimologia: de enzim i teràpia
femení farmàcia, indústria farmacèutica Tractament d’algunes malalties mitjançant enzims d’origen animal (pepsina, pancreatina, tripsina), vegetal (bromelaïna, ficina) o fúngic (cel·lulasa, lactasa).

enzimoteràpia

femení farmàcia, indústria farmacèutica Tractament d’algunes malalties mitjançant enzims d’origen animal pepsina, pancreatina, tripsina, vegetal bromelaïna, ficina o fúngic cellulasa, lactasa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enzoòtia

■ enzoòtia

femení veterinària Malaltia endèmica i contagiosa que afecta els animals d’un territori concret
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ enzoòtic
| enzoòtica

■ enzoòtic
| enzoòtica

adjectiu veterinària Relatiu o pertanyent a l’enzoòtia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eó</title>

Partició sil·làbica: e_ó
Etimologia: del gr. aiṓn ‘edat, època’
    masculí
    1. Període de temps immesurable o indefinit.
    2. cronologia Mil milions d’anys.
    3. estratigrafia Unitat geocronològica major que una era.
  2. història de les religions Entre els gnòstics, cadascun dels éssers eterns intermediaris entre la divinitat, de la qual procedeixen per emanació, i el món sensible, els quals, com més s’acosten a aquest, més es degraden.

■ eó

masculí Període de temps immesurable o indefinit cronologia Mil milions d’anys estratigrafia Unitat geocronològica major que una era història de les religions Entre els gnòstics, cadascun dels éssers eterns intermediaris entre la divinitat, de la qual procedeixen per emanació, i el món sensible, els quals, com més s’acosten a aquest, més es degraden
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eo-

■ eo-

Forma prefixada del mot grec ēṓs , que significa ‘aurora’, usada per a indicar relació amb el primer o primers períodes d’una divisió geològica Ex eocambrià, eocarbonífer
Gran Diccionari de la llengua catalana

eoacantocèfals


<title type="display">eoacantocèfals</title>

Partició sil·làbica: e_o_a_can_to_cè_fals
    masculí zoologia
  1. plural Ordre d’acantocèfals de petites dimensions, mancats de sistema excretor.
  2. singular Acantocèfal de l’ordre dels eoacantocèfals.

eoacantocèfals

masculí zoologia plural Ordre d’acantocèfals de petites dimensions, mancats de sistema excretor singular Acantocèfal de l’ordre dels eoacantocèfals