Es mostren 88940 resultats

eozoic

eozoic

masculí estratigrafia Terme obsolet que comprenia tot el precambrià o només una part
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ep.

ep.

abreviatura epíleg
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ep


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ep</title>

Etimologia: d’origen expressiu 1a font: s. XX, Oller
    interjecció
  1. Interjecció usada per a cridar algú. Ep, Joan!
  2. Interjecció usada per a cridar l’atenció a algú. Ep!, soc aquí, eh?
  3. Interjecció que precedeix una objecció, una rectificació, etc. Ep!, jo no volia dir tant.

■ ep

interjecció Interjecció usada per a cridar algú Ep, Joan Interjecció usada per a cridar l’atenció a algú Ep, soc aquí, eh Interjecció que precedeix una objecció, una rectificació, etc Ep, jo no volia dir tant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epacta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epacta</title>

Etimologia: del ll. epactae, íd., i aquest, del gr. epactaì ēmérai ‘dies intercalats’, de epágō ‘introduir’, der. de ágō ‘conduir’ 1a font: 1696, DLac.
    femení astronomia i cronologia
  1. Nombre de dies en què el mes o l’any solar excedeixen, respectivament, el mes o l’any lunar. Epacta mensual. Epacta anual.
  2. Edat de la Lluna el primer dia de gener.

■ epacta

femení astronomia i cronologia Nombre de dies en què el mes o l’any solar excedeixen, respectivament, el mes o l’any lunar Epacta mensual Epacta anual Edat de la Lluna el primer dia de gener
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epactal

■ epactal

adjectiu astronomia i cronologia Dit del dia intercalat als anys de traspàs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

epagògic
| epagògica


<title type="display">epagògic</title>

Homòfon: apagògic
Etimologia: del gr. epagōgikós ‘provat per inducció’, de epagōgḗ ‘importació, seducció, inducció’, der. de epágō ‘conduir, induir’
adjectiu lògica Inductiu.

epagògic
| epagògica

adjectiu lògica Inductiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epanadiplosi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epanadiplosi</title>

Etimologia: del gr. epanadíplōsis, íd., de epanadiplóō ‘redoblar’, der. de diploũs ‘doble’ (epán ‘després que’ i ō͂sis ‘formació’)
femení retòrica Ús d’un mateix mot al començament i a l’acabament d’una clàusula, d’una sentència.

■ epanadiplosi

femení retòrica Ús d’un mateix mot al començament i a l’acabament d’una clàusula, d’una sentència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epanalepsi

■ epanalepsi

femení retòrica Repetició d’un mot després d’un cert nombre de mots
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epanortosi

■ epanortosi

femení retòrica Repetició d’un mot per cridar l’atenció sobre el seu ús, la seva correcció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eparca


<title type="display">eparca</title>

Etimologia: del gr. éparkhos ‘comandant’
    masculí
  1. història
    1. A l’imperi Romà, governador d’una província oriental.
    2. A l’imperi Bizantí, prefecte de Constantinoble.
  2. cristianisme A l’Església Ortodoxa, bisbe.

eparca

masculí història A l’imperi Romà, governador d’una província oriental A l’imperi Bizantí, prefecte de Constantinoble cristianisme A l’Església Ortodoxa, bisbe
Traducció