Es mostren 88953 resultats

■ ependimitis

■ ependimitis

femení patologia Inflamació de l’epèndima
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epèntesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epèntesi</title>

Etimologia: del gr. epénthesis ‘intercalació’, de epí ‘entre’ i énthesis ‘interposició’, de en ‘en’ i títhēmi ‘col·locar’ 1a font: s. XIV, Torcimany
femení fonètica, fonologia Inserció en un mot d’un fonema no etimològic (per comoditat articulatòria, per analogia, etc.). Ex.: la e de esmòquing i la r de tresor.

■ epèntesi

femení fonètica, fonologia Inserció en un mot d’un fonema no etimològic per comoditat articulatòria, per analogia, etc Ex la e de esmòquing i la r de tresor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epentètic
| epentètica

■ epentètic
| epentètica

adjectiu fonètica, fonologia Relatiu o pertanyent a l’epèntesi Dit del fonema afegit per epèntesi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epi-

■ epi-

Prefix, del grec epí , que significa ‘sobre’ Ex epicardi, epicarpi, epicerebral
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epibiont

■ epibiont

masculí ecologia Organisme que habita damunt de la part externa d’un hoste
Gran Diccionari de la llengua catalana

epiblast

epiblast

masculí embriologia Capa exterior del blastoderma dels ocells de la qual derivaran l’ectoderma i el mesoderma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

epibòlia


<title type="display">epibòlia</title>

Partició sil·làbica: e_pi_bò_li_a
femení embriologia Tipus de gastrulació en què les cèl·lules del pol animal que se segmenten embolcallen, a causa de llur creixement més ràpid, les del pol vegetatiu.

epibòlia

femení embriologia Tipus de gastrulació en què les cèllules del pol animal que se segmenten embolcallen, a causa de llur creixement més ràpid, les del pol vegetatiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

epibolita

epibolita

femení petrografia Tipus de fàcies petrogràfica originada per l’acció d’una aportació magmàtica en una roca metamòrfica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ èpic
| èpica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">èpic</title>

Etimologia: del ll. epĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. epikós, íd., der. de épos ‘paraula, vers’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’epopeia.
    2. poesia èpica (o simplement èpica) literatura Gènere poètic que narra els fets heroics; la seva realització es concentra en l’epopeia.
    3. poeta èpic (o simplement èpic) literatura Autor de poesia èpica.
    1. Digne d’ésser l’assumpte d’una epopeia.
    2. Heroic.

■ èpic
| èpica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’epopeia poesia èpica o simplement èpica literatura Gènere poètic que narra els fets heroics la seva realització es concentra en l’epopeia poeta èpic o simplement èpic literatura Autor de poesia èpica Digne d’ésser l’assumpte d’una epopeia Heroic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

epicalze

epicalze

masculí anatomia vegetal Calicle