Es mostren 88940 resultats

epibòlia


<title type="display">epibòlia</title>

Partició sil·làbica: e_pi_bò_li_a
femení embriologia Tipus de gastrulació en què les cèl·lules del pol animal que se segmenten embolcallen, a causa de llur creixement més ràpid, les del pol vegetatiu.

epibòlia

femení embriologia Tipus de gastrulació en què les cèllules del pol animal que se segmenten embolcallen, a causa de llur creixement més ràpid, les del pol vegetatiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

epibolita

epibolita

femení petrografia Tipus de fàcies petrogràfica originada per l’acció d’una aportació magmàtica en una roca metamòrfica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ èpic
| èpica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">èpic</title>

Etimologia: del ll. epĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. epikós, íd., der. de épos ‘paraula, vers’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’epopeia.
    2. poesia èpica (o simplement èpica) literatura Gènere poètic que narra els fets heroics; la seva realització es concentra en l’epopeia.
    3. poeta èpic (o simplement èpic) literatura Autor de poesia èpica.
    1. Digne d’ésser l’assumpte d’una epopeia.
    2. Heroic.

■ èpic
| èpica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’epopeia poesia èpica o simplement èpica literatura Gènere poètic que narra els fets heroics la seva realització es concentra en l’epopeia poeta èpic o simplement èpic literatura Autor de poesia èpica Digne d’ésser l’assumpte d’una epopeia Heroic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

epicalze

epicalze

masculí anatomia vegetal Calicle
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ èpicament

■ èpicament

adverbi D’una manera èpica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epicant

■ epicant

masculí anatomia animal Plec cutani perpendicular estès des de l’arrel del nas fins a l’extremitat interna de la cella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epicardi

■ epicardi

masculí anatomia animal Làmina visceral del pericardi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epicarpi

■ epicarpi

masculí botànica En el fruit, capa externa del pericarpi que correspon a l’epidermis exterior del carpel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epicè
| epicena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epicè</title>

Etimologia: del gr. epíkoinos, íd., de epí ‘en’ i koinós ‘comú’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Comú als dos sexes.
  2. especialment gramàtica Dit d’un mot que designa indiferentment els individus masculins i femenins d’una espècie. ‘Rossinyol’ és un nom epicè.

■ epicè
| epicena

adjectiu Comú als dos sexes especialment gramàtica Dit d’un mot que designa indiferentment els individus masculins i femenins d’una espècie ‘Rossinyol’ és un nom epicè
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epicentre

■ epicentre

masculí geologia Punt de la superfície terrestre més proper al focus sísmic
Traducció