Es mostren 88953 resultats

■ epidídim

■ epidídim

masculí anatomia animal Cos de forma semilunar situat a la part superior del testicle, format pel conjunt de conductes seminífers enrotllats i que continua amb el conducte deferent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epidometria

■ epidometria

femení botànica Mesurament i estudi de les lleis de creixement dels arbres i de les masses forestals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epidot

■ epidot

masculí mineralogia Silicat de calci, alumini i ferro, Ca 2 Al, Fe 3 Si 3 O 1 2 OH, mineral que cristallitza en el sistema monoclínic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epidota

■ epidota

femení mineralogia epidot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epidural


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epidural</title>

Etimologia: de epi- i dural
    adjectiu
  1. anatomia Situat entre la duramàter espinal i la paret del canal vertebral, des del forat occipital fins a l’extrem inferior del canal sacre.
  2. injecció epidural (o simplement epidural) Introducció d’una substància medicamentosa o anestèsica en l’espai epidural de la regió sacra.

■ epidural

adjectiu anatomia Situat entre la duramàter espinal i la paret del canal vertebral, des del forat occipital fins a l’extrem inferior del canal sacre injecció epidural o simplement epidural Introducció d’una substància medicamentosa o anestèsica en l’espai epidural de la regió sacra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epifania


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epifania</title>

Partició sil·làbica: e_pi_fa_ni_a
Etimologia: del ll. ĕpĭphănīa, i aquest, del gr. epipháneia ‘manifestació, aparició’
    femení
  1. Bíblia i religió Manifestació de Déu o d’un déu entre els homes.
  2. [en majúscula] litúrgia Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el sis de gener en commemoració de la manifestació de la divinitat de Crist als mags, al moment del seu baptisme i a les noces de Canà.

■ epifania

femení Bíblia i religió Manifestació de Déu o d’un déu entre els homes en majúscula litúrgia Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el sis de gener en commemoració de la manifestació de la divinitat de Crist als mags, al moment del seu baptisme i a les noces de Canà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epifenomen

■ epifenomen

masculí Fenomen secundari, en connexió amb un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epifenomenisme

■ epifenomenisme

masculí psicologia Teoria segons la qual la consciència és un fenomen accessori i sense eficàcia i té com a element essencial els processos nerviosos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epifil·le
| epifil·la

■ epifil·le
| epifil·la

adjectiu botànica Que viu o és situat sobre una fulla, a l’anvers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epífisi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epífisi</title>

Etimologia: del gr. epíphysis ‘excrescència’, de epi- i -fisi
    femení anatomia animal
  1. Òrgan de funció controvertida situat a la cara dorsal de la segona porció de l’encèfal o diencèfal dels vertebrats.
  2. Cadascuna de les extremitats dels ossos llargs que s’uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag que ulteriorment s’ossifica.

■ epífisi

femení anatomia animal Òrgan de funció controvertida situat a la cara dorsal de la segona porció de l’encèfal o diencèfal dels vertebrats Cadascuna de les extremitats dels ossos llargs que s’uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag que ulteriorment s’ossifica
Traducció