Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ epiglotis

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epiglotis</title>

Etimologia: del gr. epiglōttís, íd.

femení anatomia animal Làmina fibrocartilaginosa que tapa l’entrada de la laringe en el moment de la deglució.

■ epiglotis

femení anatomia animal Làmina fibrocartilaginosa que tapa l’entrada de la laringe en el moment de la deglució

■ epígon

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epígon</title>

Etimologia: del gr. epígonos ‘nascut després’, der. de gígnomai ‘ser engendrat’

masculí

Persona que segueix les petjades d’un altre, especialment en matèria d’arts, filosofia o ciències.
Persona que pertany a la segona generació.
història
1. En la història mítica del món grec, cadascun dels fills dels set capitosts que assetjaren Tebes i l’ocuparen.
2. Diàdoc.

masculí Persona que segueix les petjades d’un altre, especialment en matèria d’arts, filosofia o ciències Persona que pertany a la segona generació història En la història mítica del món grec, cadascun dels fills dels set capitosts que assetjaren Tebes i l’ocuparen Diàdoc

■ epígraf

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epígraf</title>

Etimologia: de epi- i -graf

masculí

Curta citació que hom sol posar a la capçalera d’una obra científica o literària o de cadascun dels seus capítols per indicar-ne el contingut.
diplomàtica Inscripció.

■ epígraf

masculí Curta citació que hom sol posar a la capçalera d’una obra científica o literària o de cadascun dels seus capítols per indicar-ne el contingut diplomàtica Inscripció

■ epigrafia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epigrafia</title>

Partició sil·làbica: e_pi_gra_fi_a
Etimologia: de epi- i -grafia

femení epigrafia Ciència auxiliar de la història que estudia les inscripcions sobre pedra o altres suports perdurables (metalls, os, terra cuita, etc.).