Es mostren 88940 resultats

■ epítema

■ epítema

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Qualsevol medicament tòpic, llevat dels ungüents i emplastres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

epitema

epitema

masculí botànica Grup de cèllules parenquimàtiques que secreten aigua i formen part de certs tipus d’hidatode
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epitermal

■ epitermal

adjectiu geologia Dit de les venes i jaciments minerals formats per aigües calentes de poca profunditat i temperatura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epítesi

■ epítesi

femení lingüística Paragoge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epítet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epítet</title>

Etimologia: del ll. epithĕton, i aquest, del gr. epítheton ‘afegit’
    masculí
  1. gramàtica Nom donat a l’adjectiu quan no funciona com a especificador respecte al substantiu que completa ni aporta al context on apareix cap contingut significatiu essencial.
  2. per extensió Qualificació elogiosa o injuriosa donada a algú.

■ epítet

masculí gramàtica Nom donat a l’adjectiu quan no funciona com a especificador respecte al substantiu que completa ni aporta al context on apareix cap contingut significatiu essencial per extensió Qualificació elogiosa o injuriosa donada a algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

epítim

epítim

masculí botànica Cuscuta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epítom

■ epítom

masculí Compendi d’una obra extensa fet amb una finalitat didàctica Obra en la qual són donades les nocions més elementals sobre una matèria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epítop

■ epítop

masculí medicina i fisiologia animal Determinant antigènic que, a causa de la seva estructura, és fixat pel lloc d’unió complementari d’un anticòs i que determina l’especificitat de la unió antigen-anticòs
Gran Diccionari de la llengua catalana

epítrit


<title type="display">epítrit</title>

Etimologia: del gr. epítritos, íd., der. de trítos ‘tercer’
masculí mètrica Peu que consta de tres síl·labes llargues i una de curta.

epítrit

masculí mètrica Peu que consta de tres síllabes llargues i una de curta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

epitròclea


<title type="display">epitròclea</title>

Partició sil·làbica: e_pi_trò_cle_a
femení anatomia Prominència de la part inferior i interna de l’húmer, damunt la tròclea, en la qual s’insereix el tendó comú dels músculs epitroclears.

epitròclea

femení anatomia Prominència de la part inferior i interna de l’húmer, damunt la tròclea, en la qual s’insereix el tendó comú dels músculs epitroclears
Traducció