Es mostren 88953 resultats

■ epoxidació

■ epoxidació

femení química orgànica Reacció mitjançant la qual un grup insaturat de tipus olefínic es converteix d’agent oxidant en el grup epòxid
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ èpsilon

■ èpsilon

femení Nom de la cinquena lletra de l’alfabet grec ε Ε
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epsomita

■ epsomita

femení mineralogia Sulfat de magnesi hidratat, MgSO 4 7H 2 O, mineral que cristallitza en el sistema ròmbic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

epúlide

epúlide

femení patologia Tumor que té punt de partida al maxillar i al seu periosti
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epuló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">epuló</title>

Etimologia: del ll. epŭlo, -ōnis, íd., der. del ll. epŭlum ‘banquet
    masculí
  1. història A la Roma clàssica, membre del col·legi sacerdotal encarregat de celebrar el banquet sacrificial en honor de Júpiter.
  2. per extensió Persona donada al vici de la gola, que menja excessivament.

■ epuló

masculí història A la Roma clàssica, membre del collegi sacerdotal encarregat de celebrar el banquet sacrificial en honor de Júpiter per extensió Persona donada al vici de la gola, que menja excessivament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equabilitat

■ equabilitat

femení Qualitat d’equable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equable

■ equable

adjectiu Uniforme Moviment equable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equablement

■ equablement

adverbi D’una manera equable uniformement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">equació</title>

Partició sil·làbica: e_qua_ci_ó
Etimologia: del ll. aequatio, -ōnis ‘igualació’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. matemàtiques
    1. Igualtat entre dues expressions matemàtiques que contenen alguna variable.
    2. sistema d’equacions Conjunt d’equacions que han d’ésser satisfetes per un mateix conjunt de valors de les variables.
  2. astronomia
    1. Correcció o quantitat que cal tenir en compte en relacionar la posició d’un astre amb la que tindria si posseïa un moviment uniforme.
    2. equació anual Pertorbacions observables en alguns elements de l’òrbita de la Lluna i que es reprodueixen en un període d’un any.
    3. equació del centre Diferència entre l’anomalia veritable del Sol i la seva anomalia mitjana.
    4. equació del temps Diferència entre el temps veritable i el temps mitjà.
    5. equació personal Correcció que cal fer a les observacions o mesures de precisió efectuades per un observador i que són distintes per a distints observadors.
  3. química Representació, mitjançant símbols químics, dels canvis dels àtoms i de les molècules dels elements que intervenen en una reacció química.
  4. equació de balanç economia Relació lineal que representa les combinacions possibles de quantitats que un consumidor pot adquirir de dos béns, fixats la seva venda i els preus dels béns.

■ equació

femení matemàtiques Igualtat entre dues expressions matemàtiques que contenen alguna variable sistema d’equacions Conjunt d’equacions que han d’ésser satisfetes per un mateix conjunt de valors de les variables astronomia Correcció o quantitat que cal tenir en compte en relacionar la posició d’un astre amb la que tindria si posseïa un moviment uniforme equació anual Pertorbacions observables en alguns elements de l’òrbita de la Lluna i que es reprodueixen en un període d’un any equació del centre Diferència entre l’anomalia veritable del Sol i la seva anomalia mitjana equació del temps…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">equador</title>

Etimologia: del b. ll. aequator, -ōris ‘que iguala’, aplicat al cercle terrestre; en ll. ant. ‘controlador de moneda’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. geometria Cercle que talla perpendicularment, per la meitat, els meridians d’una superfície de revolució, és a dir, que és el màxim dels seus paral·lels.
    2. especialment geografia Cercle màxim de l’esfera terrestre perpendicular a l’eix de rotació de la Terra i equidistant dels pols.
    3. equador celeste astronomia Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix del món.
    4. equador galàctic astronomia Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix que passa pels pols galàctics.
  2. equador magnètic magnetisme Línia ideal sobre la superfície terrestre on la inclinació de l’agulla magnètica és nul·la.
  3. equador tèrmic climatologia Línia de màximes temperatures, de posició variable entre els 5° i 10° N, segons les estacions de l’any.

■ equador

masculí geometria Cercle que talla perpendicularment, per la meitat, els meridians d’una superfície de revolució, és a dir, que és el màxim dels seus parallels especialment geografia Cercle màxim de l’esfera terrestre perpendicular a l’eix de rotació de la Terra i equidistant dels pols equador celeste astronomia Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix del món equador galàctic astronomia Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix que passa…
Traducció