Es mostren 88940 resultats

equifacial

equifacial

adjectiu botànica Dit de la fulla en què ambdues cares tenen el mateix aspecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equilàter
| equilàtera

■ equilàter
| equilàtera

adjectiu geometria Dit de la figura o cos geomètric que té els seus costats o arestes iguals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equilateral

■ equilateral

adjectiu geometria Equilàter
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equilibrador
| equilibradora

■ equilibrador
| equilibradora

adjectiu Que equilibra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equilibrament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">equilibrament</title>

Etimologia: de equilibrar
    masculí
    1. Acció d’equilibrar o equilibrar-se;
    2. l’efecte.
  2. tecnologia Acció d’anul·lar en un cos o en un mecanisme, que ha de girar a gran velocitat, la resultant de les forces centrífugues i llur moment resultant respecte a l’eix de rotació per tal d’evitar que es produeixin vibracions.

■ equilibrament

masculí Acció d’equilibrar o equilibrar-se l’efecte tecnologia Acció d’anullar en un cos o en un mecanisme, que ha de girar a gran velocitat, la resultant de les forces centrífugues i llur moment resultant respecte a l’eix de rotació per tal d’evitar que es produeixin vibracions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equilibrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">equilibrar</title>

Etimologia: de equilibri 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Posar en equilibri. Equilibrar dues forces oposades. Equilibrar els ingressos i les despeses.
    2. pronominal Equilibrar-se dues forces, dues influències.
  2. transitiu tecnologia Efectuar un equilibrament.

■ equilibrar

verb transitiu Posar en equilibri Equilibrar dues forces oposades Equilibrar els ingressos i les despeses pronominal Equilibrar-se dues forces, dues influències transitiu tecnologia Efectuar un equilibrament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equilibrat
| equilibrada

■ equilibrat
| equilibrada

adjectiu Dit de la persona o cosa les qualitats, les parts constituents, etc, de la qual estan ben distribuïdes Un esperit equilibrat Un home equilibrat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equilibratge

■ equilibratge

masculí tecnologia Equilibrament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equilibri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">equilibri</title>

Etimologia: del ll. aequilibrium, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. física Estat de repòs o de moviment uniforme d’un cos.
    2. equilibri dinàmic mecànica Estat d’un cos quan la resultant de les forces externes que actuen sobre ell es contraresta amb les forces d’inèrcia.
    3. equilibri electroestàtic electricitat Estat d’un cos conductor en què el camp elèctric és nul en tots els punts del seu interior.
    4. equilibri estàtic mecànica Estat d’un cos sotmès a un sistema de forces que compleixen els principis de l’estàtica.
    5. equilibri radioactiu física atòmica Estat d’un cos radioactiu que es desintegra emetent àtoms radioactius, de manera que el nombre d’àtoms emesos coincideix amb el nombre d’àtoms que es tornen a desintegrar.
    6. equilibri termodinàmic termodinàmica Estat d’un cos o sistema termodinàmic en el qual les variables termodinàmiques d’estat (pressió, temperatura, etc.) tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
  2. per extensió
    1. Harmonia o proporció en la distribució de les coses, entre actituds, qualitats morals, etc. Establir l’equilibri entre els ingressos i les despeses. El difícil equilibri entre la disciplina i la condescendència.
    2. arts gràfiques Distribució dels diversos elements d’una pàgina per tal d’aconseguir una disposició harmònica.
    3. psiquiatria Integració dels processos psíquics.
  3. economia
    1. equilibri econòmic Situació d’un sistema econòmic en què les variables rellevants es mantenen constants i no existeixen tendències que forcin un canvi.
    2. equilibri pressupostari Igualació comptable dels ingressos i les despeses.
    1. espectacles Exercici gimnàstic i circense consistent a adoptar posicions difícils, tot mantenint l’equilibri, com a atracció del públic.
    2. fer equilibris Fer moviments estranys, contorsions o adoptar posicions forçades per no perdre l’equilibri. Després de fer tants equilibris, encara ha caigut.
    3. fer equilibris figuradament Amb aquests sous, han de fer molts equilibris per arribar a fi de mes.
  5. equilibri biològic (o ecològic) ecologia Estat que assoleix o tendeix a assolir un ecosistema determinat, de forma que les espècies animals i vegetals que l’integren es mantenen constants en el nombre o en llur biomassa.
  6. equilibri fisiològic fisiologia Manteniment d’unes condicions fisicoquímiques determinades a l’interior dels éssers vius.
  7. equilibri genètic genètica Estat d’estabilitat a què poden arribar les poblacions en absència de factors que modifiquin llur composició genètica, com la mutació, la selecció natural, la migració, la deriva genètica, etc.
  8. equilibri polític ciències polítiques Principi segons el qual cap estat no és prou poderós per a estar en condicions, sol o en unió dels seus aliats, d’imposar la seva voluntat als altres i vetllar pel manteniment de la pau.
  9. equilibri químic química Estat d’un sistema químic (d’una reacció química) en el qual la velocitat de formació dels productes a partir dels elements reactants és igual a la velocitat de desaparició d’aquells productes per a formar novament els elements inicials de la reacció.

■ equilibri

masculí física Estat de repòs o de moviment uniforme d’un cos equilibri dinàmic mecànica Estat d’un cos quan la resultant de les forces externes que actuen sobre ell es contraresta amb les forces d’inèrcia equilibri electroestàtic electricitat Estat d’un cos conductor en què el camp elèctric és nul en tots els punts del seu interior equilibri estàtic mecànica Estat d’un cos sotmès a un sistema de forces que compleixen els principis de l’estàtica equilibri radioactiu física atòmica Estat d’un cos radioactiu que es desintegra emetent àtoms radioactius, de manera que el nombre d’àtoms emesos…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equilibrisme

■ equilibrisme

masculí espectacles Conjunt d’exercicis practicats pels equilibristes
Traducció