Es mostren 88953 resultats

equinococcídids

equinococcídids

masculí zoologia plural Família de platihelmints de la classe dels cestodes, que inclou la tènia hidatídica singular Platihelmint de la família dels equinococcídids
Gran Diccionari de la llengua catalana

equinococcosi

equinococcosi

femení patologia Parasitosi produïda pel desenvolupament d’ Echinococcus granulosus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equinoderms

■ equinoderms

masculí zoologia plural Embrancament que comprèn els animals invertebrats triploblàstics, celomats i deuterostomats, tots ells marins singular Animal de l’embrancament dels equinoderms
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

equinòfora


<title type="display">equinòfora</title>

femení botànica Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes (Echinophora spinosa), molt punxant, de fulles rígides amb els folíols espinosos, que es fa a les platges.

equinòfora

femení botànica Planta herbàcia de la família de les umbellíferes Echinophora spinosa , molt punxant, de fulles rígides amb els folíols espinosos, que es fa a les platges
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equinoïdeus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">equinoïdeus</title>

Partició sil·làbica: e_qui_no_ï_deus
Etimologia: de equino- i -oïdeu
    masculí zoologia
  1. plural Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos globulós o hemisfèric limitat per un dermatoesquelet de plaques mineralitzades juxtaposades.
  2. singular Animal de la classe dels equinoïdeus.

■ equinoïdeus

masculí zoologia plural Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos globulós o hemisfèric limitat per un dermatoesquelet de plaques mineralitzades juxtaposades singular Animal de la classe dels equinoïdeus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equins

■ equins

masculí zoologia plural Subfamília d’èquids que comprèn els cavalls i els ases actuals singular Èquid de la subfamília dels equins
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equip


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">equip</title>

Etimologia: de equipar 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
  1. Equipament.
    1. Conjunt de coses necessàries per a equipar algú. Té un equip complet d’alpinista.
    2. tecnologia Conjunt d’eines, instruments, màquines, aparells especials, etc., per a efectuar un treball, una activitat, fer funcionar una instal·lació, etc. Equip electrogen. Equip quirúrgic.
    1. Grup de persones organitzat per a un objecte determinat. Hi treballa un equip de lexicògrafs.
    2. esports En alguns esports, conjunt de jugadors que, en forma organitzada, disputen un partit o una competició en defensa d’un mateix club o una mateixa entitat.
    3. en equip locució adjectiva i locució adverbial Formant un equip, en col·laboració coordinada amb altres persones. El treball en equip. Treballar en equip. Prendre decisions en equip.
    4. equip assessor Equip d’especialistes posat al servei de la direcció d’una empresa amb la finalitat d’aportar-li informació i assessorament tècnic a l’hora de prendre decisions.
    5. equip directiu Conjunt de persones que en una empresa o en una organització té com a funció principal establir-ne els objectius i la línia de direcció.

■ equip

masculí Equipament Conjunt de coses necessàries per a equipar algú Té un equip complet d’alpinista tecnologia Conjunt d’eines, instruments, màquines, aparells especials, etc, per a efectuar un treball, una activitat, fer funcionar una installació, etc Equip electrogen Equip quirúrgic Grup de persones organitzat per a un objecte determinat Hi treballa un equip de lexicògrafs esports En alguns esports, conjunt de jugadors que, en forma organitzada, disputen un partit o una competició en defensa d’un mateix club o una mateixa entitat en equip locució adjectiva i locució adverbial Formant un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equipament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">equipament</title>

Etimologia: de equipar
    masculí
    1. Acció d’equipar;
    2. l’efecte.
  2. béns d’equipament economia Conjunt de béns materials, tals com plantes industrials, maquinària, instal·lacions, serveis, etc., necessaris per al funcionament d’una unitat de producció.
  3. equipament urbà geografia urbana A les aglomeracions urbanes, conjunt dels elements necessaris per al compliment de llurs funcions de reproducció de la força de treball, de producció i comerç, d’administració pública i d’infraestructures.

■ equipament

masculí Acció d’equipar l’efecte béns d’equipament economia Conjunt de béns materials, tals com plantes industrials, maquinària, installacions, serveis, etc, necessaris per al funcionament d’una unitat de producció equipament urbà geografia urbana A les aglomeracions urbanes, conjunt dels elements necessaris per al compliment de llurs funcions de reproducció de la força de treball, de producció i comerç, d’administració pública i d’infraestructures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equipar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">equipar</title>

Etimologia: del fr. équiper, íd., de l’escandinau ant. skipa ‘proveir un vaixell’, der. de skip ‘vaixell’ 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Proveir una nau, tropes, una expedició, una fàbrica, etc., de tot allò que és necessari al seu objecte.
  2. Proveir algú del que li és necessari a un fi determinat, especialment de roba. Equipar una núvia.

■ equipar

verb transitiu Proveir una nau, tropes, una expedició, una fàbrica, etc, de tot allò que és necessari al seu objecte Proveir algú del que li és necessari a un fi determinat, especialment de roba Equipar una núvia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equiparable

■ equiparable

adjectiu Que es pot equiparar
Traducció