Es mostren 88953 resultats

■ equivoc

■ equivoc

masculí Equivocació Això ha estat un equivoc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equivocació

■ equivocació

femení Acció d’equivocar-se l’efecte Perdonar-li-ho, ha estat una equivocació Una equivocació de camí ens ha fet perdre una hora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equivocadament

■ equivocadament

adverbi Amb equivocació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equívocament

■ equívocament

adverbi D’una manera equívoca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equivocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">equivocar</title>

Etimologia: del b. ll. aequivocare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Prendre una cosa per una altra. Ha equivocat la medicina.
  2. pronominal No encertar-la en prendre, fer, etc., una cosa per una altra. Ens vam equivocar de camí. Confessem que ens hem equivocat: havíem d’adoptar uns altres mitjans.

■ equivocar

verb transitiu Prendre una cosa per una altra Ha equivocat la medicina pronominal No encertar-la en prendre, fer, etc, una cosa per una altra Ens vam equivocar de camí Confessem que ens hem equivocat havíem d’adoptar uns altres mitjans
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equivocitat

■ equivocitat

femení Qualitat d’equívoc filosofia Caràcter en virtut del qual un concepte és aplicat en dos sentits diversos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ equivocós
| equivocosa

■ equivocós
| equivocosa

adjectiu Que fàcilment pot donar lloc a equivocar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

Er

Er

símbol química inorgànica erbi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ era1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">era</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. td. aera ‘nombre, xifra, era’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. cronologia
    1. Període cronològic de durada indefinida que comença amb un fet important a partir del qual hom compta els anys i del qual pren sovint el nom. Era cristiana o era comuna. Era de la creació o era jueva. Era dels màrtirs.
    2. Època notable en què comença un nou ordre de coses. Llavors començà una era de pau.
  2. estratigrafia Unitat geocronològica de rang superior al període i inferior a l’eó.



    3. Vegeu també:
    era3
    era2

■ era1

femení cronologia Període cronològic de durada indefinida que comença amb un fet important a partir del qual hom compta els anys i del qual pren sovint el nom Era cristiana o era comuna Era de la creació o era jueva Era dels màrtirs Època notable en què comença un nou ordre de coses Llavors començà una era de pau estratigrafia Unitat geocronològica de rang superior al període i inferior a l’eó Vegeu també era 3 era 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ era2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">era</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. area ‘pati, era de batre’ 1a font: s. XI
    femení
    1. agricultura Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
    2. agricultura Espai petit de terra destinada a un conreu.
    3. oficis manuals Espai de terra aplanada, semblant al destinat a la batuda, que serveix per a fer-hi operacions d’estesa de materials en diferents oficis.
  2. dialectal Edifici per a posar-hi les pastures.



    3. Vegeu també:
    era1
    era3

■ era2

femení agricultura Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla agricultura Espai petit de terra destinada a un conreu oficis manuals Espai de terra aplanada, semblant al destinat a la batuda, que serveix per a fer-hi operacions d’estesa de materials en diferents oficis dialectal Edifici per a posar-hi les pastures Vegeu també era 1 era 3
Informació complementària
Traducció